Sofia

Otra boca más que alimentar..., vaya...como crece la familia real, se reproducen cómo conejitos, que monos ellos...
Veamos, que regalito les puedo ofrecer?...ah si..., estas estrofas me parecen bien....

"El rey es feo, es mogollón de feo
cualquiera puede verlo, ¡que feo que es el menda!

La reina esta muy fea, con su vestido azul
y aunque se vista de seda ¡reina se queda!

El principe es feo, le viene de familia,
y aunque no tenga la culpa, es feo con malicia.

La infanta es fea, lo mires como lo mires
es que la tia es fea de cualquier manera.

La otra infanta es fea, ¡¡JODER QUE FEA ES!!
a mi que ostias me importa, pero es que es ¡¡FEA, FEA, Y FEA!!

Malditos cretinos de la prensa rosa
cambiaros de gafas o dedicaros a otra cosa"

Canción "Hoy vamos a explicar la palabra Feo" , del disco "El último(el) de La Polla" del grupo La Polla

SaluT i Llibertat!

Piolet

L' escalador Piolet arriba amb ganes de menjar-se les altures de casa i emular el seu col·lega de l'estany Roi ;)
De moment la rebuda ha estat una mica abrupta per part del mencionat Roi, pero s'esperan temps més plàcids en un futur inmediat.Qui cony és aquest intrús!!! GRRRRR.......!!!!!!!!!!

Sóc petit! però valent!!!

Gràcies a Kel per proporcionar el contacte que va fer possible l'arribada d'aquesta criatura ;) i a la Maria José i al Rafa per l'oferiment del petitó, moltes gràcies!

SaluT!

Sant Jordi

Disfruteu del día al màxim

Messi

Aquella nit , jo hi era al Camp Nou...

Maniac Mansion

Esta noche he tenido un sueño rarísimo, me llamaban al teléfono, lo cogía, unos malhechores me instaban que les trajera en media hora el juego Maniac Mansion, sino.... (pues no me acuerdo, pero era malo de cojones, tenian raptado a alguien creo...), el punto de encuentro alejado en las montañas...., iba con mi difunto abuelo, en su viejo Renault 9....y...ya no me acuerdo más, es más a medida que voy escribiendo se me va borrando de la mente...
La hostia los sueños eh!
Me a servido para acordarme de ese magnífico juego llamado Maniac Mansion, que tiempos aquellos! Que pedazo de aventuras gráficas se hacian y cuantas horas de diversión dándole al coco :-D

SaluT!

Otro Mundo Posible

Por el barrio...

El Hombre tiene que establecer un final para la guerra

Otro Mundo Posible
Si no, la guerra establecerá un final para la humanidad...

SaluT i Carmel!

Ciudadanos de segunda

De quina mala llet m'he posat veient aquest "reportatge" de la cadena Telemadrid, patrocinat per el diari "El Mundo".

Quins collons, quina manera de targiversar les coses, el pitjor es que després los españolitos de buena fé s'ho tragan amb patates.
M'han vingut ganes d'agafar un bloc i un boli i anar pel carrer apuntant els comerços que no rotulin en català, cagün la puta!
Que n'aprenguin! (com diria aquell...)

Per cert la música de Matrix acollonant per ambientar la manipulació, segur que la gent s'imaginava els virus com els catalans malignes i el Neo i companyia amb el gest i la bondat de Mariano i els seus, si es que.....

SaluT!

Aiguafreda-Coll Formic

Aprofitant la treva que ens va proporcionar l'oratge, vam fer vía cap al massís del Montseny, aquest cop sense enredarnos a la sortida de Barcelona i agafant com deu mana la carretera que ens portà al nostre destí, la població de Aiguafreda(400 m.).
Un cop allí no ens va ser gens difícil trobar el camí de sortida ja que la ruta és un tros de la Matagalls-Montserrat, prova de resistència de sobres coneguda per nosaltres.
El camí és va fer empinat només sortir del poble però amb les forçes fresques és va fer en un tres i no res, tan lleugers anavem que arribat a cert punt vam decidir desviarnos un xic i anar al capdamunt del Tagamanent(1056 m.), bonic paratge on s'observen belles vistes del Montseny, la Plana de Vic, Montserrat, el Pirineu....
Després de fer un petit mos vam baixar el Tagamanent per tot seguit enfilar el camí que ens portà directament al traïcioner Plà de la Calma, i direu...perqué traïcioner? Doncs perqué de Plà encara que ho sembli en té ben poc, i bé...de calmat si que ho és, menys quant t'apropes a Coll Formic(1145 m.) i et trobes a tota la gentada que va a passar un dia a la muntanya amb els fills, les iaies, pares, nets, amants...
A mi personalment s'em va fer feixuc i per alguna raó que encara estic per esbrinar els quilòmetres del Plà em van deixar tocat per la resta de la travesía, les cames no em responien com ho haurien de fer, i el sol que s'havia amagat tot una setmana ara lluïa amb força castigant la pell i pujant la temperatura del cos. El meu company que està fet un brau estava com una rosa d'abril morena de la serra, per tant el problema era jo! Vajam...hauré d'aplicarme més....
I bé, xinu-xanu arribarem a Coll Formic, on sortía l'"autopista" cap al cim del Matagalls (1697 m.), deu ni dó cuanta gent! Ahhh...per cert, el nostre objectiu inicial era pujar al Matagalls, peró com que no hi havia temps ni un menda estava en condicions, ens vam conformar amb un objectiu més humà i no tan espartà com el que teníem a priori, o sigui que vam fer parada i fonda al Bar del Coll Formic, menjarem dos entrepans de pà de pagés que estaven que t'hi cagues i som-hi de nou cap a Aiguafreda.
El camí de tornada és va fer etern al maleït Plà, i lleuger la resta, amb l'obligada parada per descansar les cames i tancar els ulls gaudïnt del remor de l'aire entre les fulles dels arbres....cuasi em quedo sobat!En resum, ruta de mitjana distància però bastant fàcil, camins ben marcats amb les fites del GR 5 i amb els colors de la Matagalls-Montserrat (verd i vermell amb un punt blanc al mig) 33km aprox. uns 900 metres de desnivell i unes boniques vistes de tota la zona.
Aquí la ressenya de tan bonica excursió.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Un oasi enmig de l'asfalt

Encara que no ho sembli amb aquest temps de gossos que està fent aquests últims dies (i el que farà la próxima setmana...), la primavera s'obre camí pels turunets del Carmel.
La vida creix inalterable de les milers de vides asfaltades del voltant.
Que així sigui per sempre.
SaluT!

The Texas Chain Saw Massacre

En estos dias de girada mental me he acordado (vaya a saber usted la razón!) de las aventuras de Leatherface and family, ese martillo rompe cráneos, esa moto-sierra rasga carne, esa erizante cena familiar, esas desesperadas persecuciones y sobre todo....ese gancho afilado esperando su ración de "ganado".....

Bufff, tremenda peli sin concesiones y a bocajarro, cómo dios manda.

SaluT i Sangre!

Stop-Motion Animation

Avans dels efectes especials tal com els entenem ara (creats per ordinador) hi havia un art en majúscules anomenat stop-motion, que consistía en aparentar el moviment de tot tipus d'objectes estàtics a base de capturar fotografíes.
El gran artísta d'aquesta técnica formidable es diu Ray Harryhausen ("Jason and the Argonauts", "Clash of the Titans")que amb les seves innombrables criatures va posar la fantasía al servei del cinema. Malgrat ser una técnica tan antiga i tradicional encara avui és fà servir, autors com Tim Burton ("The Nightmare before christmas") i la productora de cinema Aardman Animations ("Wallace and Gromit") continuen crean les seves històries sobre la base del stop-motion.
A mi particularment m'agrada molt més la "humanitat" d'aquest tipus d'animació que la "perfecció informàtica" de segons quines pel·lícules d'avui en día..., digueu-me carca! :-P

Us deix-ho amb un enllaç a una pàgina web on están totes les criatures creades pel gran Ray Harryhausen amb video inclós, quina delícia!

SaluT i Cinema!