Beetlejuice

M'agrada aquesta peli, i l' escena que tot seguit us ofereixo és sublim!



Beetlejuice, Beetlejuice, Beetlejuice!!!!!!!!!

SaluT! i bon cinema!

Ciclisme i breu apunt de muntanya quinzenal ;)

Hola gent! Jo flipo amb el que està passant any rere any amb el tema del ciclisme, una disciplina esportiva que a mi m'agrada molt, principalment el Tour de França, però...que cony passa amb el dopping? es una moda, una forma de protesta o sencillament heu caigut en el món de la droga com qualsevol fill de la mina o barris equivalents....?

Doncs no! La meva opinió és que us collen massa desde dalt (equips, directius, federació, etc..) La Pasta, La Pasta!!! i alguns de vosaltres opteu per la via ràpida! Xutes de sang supervitaminada i de químics inflacames, vosaltres no sou els principals culpables, però sou els que sortiu més mal parats! No ho feu més! que no passi que desprès de fer 3000 quilòmetres a tota metxa (i l'entrenament inhumà previ per aguantar-ho), una etapa us sentiu presionats i us xuteu les venes a tutiplen i us vingui un senyor gras, calvo, ric i amb un bon puro a la boca dient...."Fot el camp de la meva carrera, no vull yonkis aprop meu, que tú no ets un esportista!...."
I vostè si que ho és? senyor calvo, ric, gras i amb puro en boca..., vosté es considera esportista i/o qualificat per desqualificar els corredors?
Vinga som-hi! Ara mateix el vull veure pujar un port de 1ª en 15 minuts! Ep!EP!EP!!!!

Vull que tornin els herois! (tambè els de la tele, pero no parlo d'ells!) Vull els Perico Delgado, Roche, Fignon, Indurain, Rominger, Zulle, Escartín i tota aquesta colla de supermans amb els que jo flipava, gaudía i m'esforçava amb ells suant cada pedalejada pujant els Tourmalet i l'Alp d'Huez assegut al sofà d'un estiu qualsevol i emocionant-me amb les seves derrotes i victòries.
Els que esteu lluitant ara mateix al Tour tambè sou herois, que cap neci us faci dubtar, perquè només vol amagar la seva enveja malsana.

I bè, aquest cap de setmana tocava muntanya, i el company, jo, i un nou participant amic i bona gent vam fer una preparatòria de la MM (que s'apropa a marxes forçades la kbrona).
Per anar ràpid diré que vam fer Sant Celoni-Canet, 37km amb calor, suor, i una bota de vi que ens va acompanyar les 6 hores que vàrem trigar en assolir l'objectiu, les demés hores del día dedicades a omplir la panxa, la platja, les cervesetes al xiringitu, algun porret i la bona companyia tot amenitzat amb havaneres i un mòbil mp3 atronante de vecinos!
(Ressenya de la ruta trobada durant el camí)

Reportatge Fotogràfic

Apa! SaluT! Mar! i Muntaya! I Visca el Ciclisme!

Lladres

Han detingut el lladre més buscat de l'estat espanyol en un poblet portugués, és curiós el rebombori que a creat aquest fet, aquest home durant la seva extensa carrera diuen que ha robat uns 700.000 eurus a entitats bancaries, molt bé, m'agradaría saber quants milions han robat aquestes entitats a tu, a mi, a l'altre, al de més enllà...a tots plegats.

Banc que roba a persones significa legalitat, éxit social i empresarial
Home que roba a bancs significa maldat, vilesa i exclusió social.

I bè, algú em dirà que aquest individu a mort 3 persones en la seva dilatada carrera delictiva (2 guardies civils i un policía local), i jo dic que indirectament els bancs hauran causat més baixes civils i drames que tots els atracadors junts de la història, però ells...a senyors/es, ells són la llei.

Apa! SaluT!

Denigrant

Notícia apareguda avui al Periòdico de Catalunya:

El jutge Del Olmo ordena el segrest d''El Jueves' per una caricatura "denigrant" dels Prínceps

AGÈNCIES
MADRID

El jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ha ordenat el segrest de l'últim número de la revista El Jueves per injúries al successor de la Corona, ja que a la portada de la publicació apareix una caricatura "denigrant" dels prínceps d'Astúries mantenint relacions sexuals.

D'acord amb l'acte judicial, també s'ha ordenat la prohibició de la difusió d'aquest número, que va sortir dimecres als quioscos, i que la policia de Madrid i Barcelona procedeixin a recollir el motllo de la revista dels tallers de Pinto (Madrid) i Molins de Rei (Baix Llobregat). També s'exigeix al director de la publicació que identifiqui els autors de la caricatura.

El titular de Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, que està de guàrdia aquesta setmana, considera que aquests fets poden ser constitutius dels delictes d'injúries al successor de la Corona i de menyscapte del seu prestigi. En l'acte, se subratlla que la caricatura en la qual apareixen els prínceps d'Astúries mostra una actitud "clarament denigrant i objectivament infamant".

Revista satírica

En la portada d'aquesta revista satírica, a més dels dibuixos dels Prínceps s'atribueix un diàleg a Felip de Borbó en el qual sota el títol "2.500 euros per nen" i dirigint-se a la seva dona afirma: "¿Te n'adones? Si et quedes prenyada... ¡Això serà el més semblant a treballar que he fet en la meva vida!".

El fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha actuat a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat, té previst ampliar aquesta tarda la seva petició de retirada de la revista a les pàgines web o altres mitjans de difusió.

Penes de sis mesos a 2 anys de presó

La decisió de Del Olmo es basa en l'article 490.3 del Codi Penal que atribueix penes de sis mesos a dos anys de presó per a aquell que calumniï o injuriï el Rei "o a qualsevol dels seus ascendents o descendents, a la Reina consort o al consort de la Reina, al Regent o a algun membre de la Regència, o al Príncep hereu de la Corona, en l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes".

A més, l'article 491.2 recull: "S'imposarà la pena de multa de sis a vint-i-quatre mesos al que utilitzi la imatge del Rei o de qualsevol dels seus ascendents o descendents, o de la Reina consort o del consort de la Reina, o del Regent o d'algun membre de la Regència, o del Príncep hereu, de qualsevol forma que pugui danyar el prestigi de la Corona."

El que és denigrant és que a aquestes alçades estiguem encara aguantant aquests paràsits socials i tota la colla de cabrons que els ho permeten.

SaluT, llibertat i Fora Monarquia Collons!

Sherlock Holmes

Aquí, en esta remodelada habitación,dónde ahora escribo estas lineas confusas, allí por los lejanos años 80 yo solía comer cada mediodía con mis yayos antes de ir al cole, ese arroz blanco que tanto me gustaba, deleitandome con esos trozos de jamón del bueno y en la vieja tele en blanco y negro cuyo "power" se aguantaba a duras penas mediante un apaño, las series de dibujos del mediodía distraían mi joven cerebro haciendole soñar entre grano de arroz y trozo de jamón, y entre muchas de las series que pasaron ante mis ojos durante aquellos años, una en especial me hace recordar las sensaciones de aquella época, Sherlock Holmes de Hayao Miyazaki, esa gran sèrie que hoy aún conserva su grandeza aparte de la natural melancolía que produce todo aquello que nos recuerda a nuestra infancia.

Hoy, veinti tantos años despues vuelve a sonar esa canción en esta habitación, que ya no es lo que era, pero que sigue manteniendo sus recuerdos imperdurables en el tiempo.



SaluT!

Un home com cal

Notícia apareguda avui al Periòdico de Catalunya:

Un australià renuncia a 3.650 milions d'euros per mantenir la tradició a les seves terres

EL PERIÓDICO
BARCELONA

L'australià Jeffrey Lee no perd ni un segon del seu temps pensant en l'elevadíssim valor de l'urani, malgrat que la cotització d'aquest metall podria convertir-lo en un dels homes més rics del món. I és que la firma energètica francesa Areva està disposada a pagar més de 5.000 milions de dòlars (uns 3.650 milions d'euros) per extreure 14.000 tones d'urani d'un terreny propietat de Lee, segons informa el diari Sydney Morning Herald.

Lee és membre del clan Djok i el principal responsable d'un dipòsit d'urani de Koongarra. Ell assegura que mai accedirà a les pretensions de les empreses que l'assetgen. "Hi ha llocs sagrats, especials que estan sota la meva responsabilitat. No estic interessat en les ofertes de l'home blanc. No m'importen els diners, ja tinc una feina i puc anar a pescar i caçar. Això és tot el que necessito", afirma l'home, de 36 anys.

Sotmès a una gran pressió

"Estic sotmès a una gran pressió i durant molt temps no he volgut parlar ni pensar en Koongarra. Però ara vull parlar públicament sobre això perquè tinc por pel futur de les meves terres", ha dit. "He après tot el que sé a l'ombra de la meva àvia. Vaig sentir totes les històries i vaig aprendre tot el que tenia a veure amb aquesta terra, i ara desitjo transmetre-ho als meus fills", ha subratllat al rotatiu australià.

Areva pretén extreure urani en la seva explotació de 12,5 quilòmetres de superfície, aprofitant el gran increment del preu de l'urani al mercat internacional. Però la negativa de Lee afegeix una gran pressió al Govern Federal per incorporar aquestes terres al Parc Nacional de Kakadu, cosa que faria canviar-ne l'estatus i passaria a ser un territori protegit. L'opinió pública segueix el cas amb gran expectació.

El futur relleu

El Govern de Howard ha mantingut sempre que no aprovaria la creació de cap mina nova al territori sense el consentiment dels amos de les terres. L'Executiu va traslladar a la Unesco que facilitaria la integració de les terres al parc de Kakadu si així ho sol·licitaven els propietaris.

Lee, que treballa com a guardaboscos a Kakadu, ha declarat que si Koongarra forma part d'aquest territori ell respirarà tranquil. "Així, les lleis, els costums, els arbres, les plantes i l'aigua d'aquest lloc continuaran igual que quan em va ser traspassada la responsabilitat de tenir-ne cura per part del meu pare i el meu avi", ha declarat. El que no té tan clar és a qui traspassarà el relleu per defensar aquest territori: Lee és solter i no té cap fill. "És una cosa sobre la qual encara he de reflexionar," es limita a dir.

San Fermín

Hoy empieza San Fermín y lamentablemente no estaremos con vosotros disfrutando de tan extraordinaria fiesta y de vuestra excelente compañia, eso sí, en años venideros no os salvais! :-P
Disfrutad y sed felices!
Un fuerte abrazo a todos/as
SaluT y Gora San Fermín!

PD: Y al malito le deseamos una pronta recuperación, a ver si hay suerte y puedes centrifugar unos litros aunque sea! ;-)

El Balandrau

Aquest dissabte passat hi havien ganes de muntanya, entre dues possibilitats ben bones vàrem agafar el Puig del Balandrau (2.584 m.) com a destí del dia, la ruta a seguir era una circular que sortia prop de Queralbs, s'enfilava cap a la bonica Vall del Freser, passant aprop del Refugi Coma de Vaca (2.100 m.), s'enlairava cap al Balandrau i desprès seguint el llom de la muntanya per l'altre cantó passant prats i boscos s'arribava de nou al començament.
Ja és nota el començament de l'estiu, almenys durant la primera etapa de l'excursió (de Queralbs al Refugi Coma de Vaca) la calor, la suor i la sed van ser omnipresents, el camí molt i molt bonic serpentejant per la Vall i agafant alçada a batzegades va ser tan dur com bonic.
Una vegada arribats a l'altura del Refugi (bé, una mica més alts ja que el camí que seguiem no passava pel refugi propiament) vam fer un petit refrigeri amb les magnífiques vistes de la Vall del Freser i les muntanyes circundants i resolguerem continuar ja que de nou (i em cago en tot) començava a virar el vent portant nuvolades sobre la Vall.
L'ascensió, ja sense camí marcat, va progressar sense dificultats a ressenyar a part del normal cansament, seguint un petit rierol escoladís entre les roques i passant el terreny herbat i plè de flors precioses veièrem una petita famíla d'isards que ens miraven encuriosits desde la distància amb la tranquilitat del qui se sap en el seu territori, i una mica desprès pujant que pujaràs tot un ramat (30 o més individus) ens guaitava la nostre feixuga ascensió, quins bells i poderosos animals...
Així arribàrem al cim, vistes minses pel que podría haver estat, núvols i una neblina punyetera ens feien la guitza, pero s'intuïa la majestuositat de la contrada.
Recuperades les forçes començàrem a baixar pel llom de la muntanya, primer per prats idíl·lics plens d'isards, després per un bosc de pi negre encantador i més tard per un bosc cada vegada més tancat i vertical on vam perdre l'orientació (es que els boscos...) i entre dubtes i alguna caiguda cómica vam aparèixer a la petita carretera que ens portà en 2 km. a l'inici de la nostre excursió, això si, durant el tros de carretera vam importunar una parella que havia buscat un lloc apartat per deixar anar la seva passió, no contaven que apart d'animalons tambè surtirien del bosc un parell de muntanyistes ferèstecs...:-P

En definitiva, una magnífica jornada, una natura exultant i una mica de comicitat i erotisme! "Love is in the air"....
Aquí la ressenya de tan sugestionant escapada... :-)

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

PD: Company!...Ejem...S'ha d'apretar el gatell del expenedor perquè surti benzina!...Ejem...Eh company! :-P

La societat on vivim

El meu germanet em va enviar per correu aquest enllaç on apareix un article molt bó, que retrata la merda de societat on vívim, i el cínisme de la gran massa humana que forma part d'aquesta patranya.
L'integro al bloc pero ja!
Disfruteu-lo o poseu-vos de mala llet, la questió es llegir i pensar....

¿Qué les pasa a los jóvenes?

La columna, Junio 27, 2007

Es una pregunta recurrente. Cada cierto tiempo, inexorablemente, alguien sale a la palestra a rasgarse las vestiduras en tono indignado: estos jóvenes de hoy, hay que ver, que no hacen más que drogarse y ver la tele. Que no tienen principios ni metas y no respetan nada, los jodíos. Cómo son, éstos jóvenes.

Desde luego que hay que ser muy cínico o muy gilipollas. A ver, señor de cuarenta que se sienta a ver los toros desde la barrera, entérese: estos jóvenes son hijos suyos. De su mujer y usted, de su hermana y su cuñado, de esa pareja tan simpática que vive en el tercero y que tiene un caniche y un Ford Focus.

El porqué alguien es como es no es fácil de determinar. Es la eterna discusión del nature versus nurture. El desvergonzado y nihilista joven de hoy, ¿nace o se hace? En este caso la respuesta es sencilla, pues nos estamos refiriendo a un conjunto bastante numeroso. Descartando por altamente improbable que se haya producido una mutación genética espontánea, global y simultánea en unos cuantos millones de individuos, no nos queda más remedio que aceptar que los jóvenes de hoy son producto del entorno. Y el entorno, querido amigo, es obra de usted. Esta nueva generación evidencia violentamente el fracaso de la suya.

Y es que tuvo usted la oportunidad de cambiar drásticamente el entorno cuando acabó la dictadura, y la desaprovechó. Siendo objetivos hay que decir que, en fin, pudo haber sido mucho peor. Aceptamos pulpo. Pero ahora se me ha aburguesado usted, amigo. Se ha vendido. Cuando se les quitó el poder para devolvérselo a la gente, a los poderosos ya sólo les quedó dinero. El poder pasó a ser público, y durante un tiempo no se vivió mal. Fueron buenos años: sindicatos fuertes, empleos estables, viviendas asequibles, educación de calidad. Dignidad, palabras claras, ideas claras, poco eufemismo, nada de absurda corrección política. Los ex poderosos querían comprar el poder al pueblo y una y otra vez se les decía que no, que no estaba en venta. Fue esa firmeza de principios la que evitó por un tiempo que el dinero otorgase poder. Los que tuvimos la suerte de ir a nacer en aquella estrecha y saludable franja temporal somos ahora la viva imagen del desencanto. Vivimos algunos años en un mundo que ahora nos acusan de haber soñado. Es duro, pero al menos tenemos una referencia real que nos permite ser críticos y conservar la cordura. Los nacidos un poco más tarde ya no cuentan con ese privilegio.

Todo el mundo tiene un precio, dicen. No sé si todos, pero desde luego, muchos. Cuando ya no se puede sostener por las armas esa jerarquía social de dos niveles en la que los cuatro de arriba mandan y los millones de abajo son esclavos, la única forma de seguir estando arriba es construir una jerarquía piramidal. En esta estructura a cada esclavo se le conceden otros dos esclavos. Y ésta no hace falta sostenerla con armas: se edifica lentamente sobre los sólidos cimientos de la estupidez y el egoísmo humanos. Todos son esclavos pero se creen señores. Que le pregunten a ese fascistoide jefecillo de sección que trabaja catorce horas, o a ese pequeño explotador con bigote y maletín que vende tornillos baratos a una gran constructora y que ya ha tenido dos infartos. Son estafados por los de arriba y procuran recuperar pérdidas estafando a los de abajo. Todos pierden.

Ese sindicalista que vendió a la empresa los derechos de aquellos a los que decía representar, ese profesor que incrementó el número de matriculados de su asignatura a base de suspensos para conseguir una ampliación del presupuesto departamental, ese alcalde que concedió el permiso de obra a cambio de una suculenta comisión, ese político que cambió la ley para sentarse a la derecha del gran hermano, estos individuos y esos muchos otros que vieron lo que estaba sucediendo y cobardemente enterraron la cabeza en la arena, todos ellos han ayudado a construir la pirámide.

Han traicionado a la sociedad, y todo a cambio de unas migajas. Un monovolumen, un jacuzzi, un sofá con masaje o una televisión de plasma. Pero, por supuesto, se declaran inocentes. Algunos hasta se creen inocentes. “Cualquier tiempo pasado fue peor”, “este sistema es el menos malo”. “Es el más acorde con la condición humana”, dicen, creyendo, como el mal ladrón, que todos son de su condición. El conjunto de excusas a la traición es una enorme farsa indigerible. España va bien, pero cada vez se vive peor. Ellos, sentados en su sillón con masaje, ignoran la viga en el ojo y se sorprenden y se preguntan qué les pasa a los jóvenes.

Pues les pasa que sus almas están presas en una trampa y eso les duele, y nadie parece comprenderles. Que sus instintos gritan a una razón que ha sido estupidizada. Que están cabreados y no pueden articularlo porque ciertas palabras están prohibidas. A los jóvenes de hoy no les importa nada porque nadie les enseña nada que de verdad valga la pena. Los jóvenes de hoy no tienen metas porque ya no quedan metas. Viven en una triste farsa y no tienen sueños a los que aferrarse. A los jóvenes de hoy se les vende esta mierda de realidad con tan bonitos eufemismos que no pueden entender por qué no son felices. Los jóvenes de hoy no se drogan, se automedican una depresión tan profunda que ni siquiera son conscientes de ella.

Yo conservo la esperanza de que las cosas cambien, pero aún queda mucho por hacer y llevará muchísimo tiempo. Hay que despegarse de la tele de plasma y mirar por la ventana, hay que recobrar la cordura, recuperar las energías, las metas, la voluntad. Hay que asumir los errores, predicar con el ejemplo, recuperar las ganas de un mundo mejor. Así que, señor de cuarenta que se rasga las vestiduras, tiene usted dos opciones: o ponerse manos a la obra a tratar de arreglar el desastre, o seguir chupando de la sopa boba atrincherado en su cinismo. Si opta usted por la segunda opción, al menos háganos un favor y cállese la puta boca.

SaluT! i Llibertat!