
A vegades m'aflora al cervell algun record del passat, sigui visual, sonor, aromàtic..., la majoria de vegades (si no totes) agradable.
Ultimament no paro de donar voltes a la banda sonora de la Peli
Bram Stoker's Dracula, i això m'ha fet recordar que farà prop de
15 anys la vaig veure al cinema amb un coleguita del cole, ja a plogut desde llavors.... Magnífic film infravalorat en el seu temps, interpretacions, fotografía, estética, ritme i una banda sonora acollonant.
Moltes escenes em venen a la memoria, pero em quedo amb la metàfora de la inmortalitat quant Dracula entra en un primigeni cinema i es queda envadalit amb el nou art, ell ja no és l'únic que perdurarà en el temps...
I també em quedo amb les vampireses que surten libidinoses entre els llençols per xuclar fins l'última gota de sang del malaurat (o benaurat...) Jonathan Harker, i amb la "peliroja "calentorra que fà bromes sexuals amb ganivets i que és marca un polvo brutal i salvatge al jardí de la seva mansió amb la forma lupina del Comte....
Si, el sexe tira molt, també per els inmortals...
SaluT i Bon Cinema!