Aka's Blog

DnI

2012-01-10T10:22:00.002+01:00

Era un home caducat, ara sóc un home electrònic...

Aquesta es la meva opinió:

SaluT!!!

Combatre "la Nada..."

2011-11-02T17:04:00.004+01:00

Mai s'han d'oblidar els somnis i sempre s'han de crear de nous, venim, som i estem aqui per un somni.
Sigui quin sigui, del més estrambòtic al més quotidià, pero somiem siuplau, perque sino "la Nada" ens convertirà en zombies..., ja està passant....

SaluT!!!

Bancs

2011-09-06T17:29:00.000+02:00

Mpfff....

Benvinguda Primavera!

2011-03-30T00:40:00.003+02:00

La primavera explosiona al nostre cirerer!

Més llum, més sol, més calor!!! El cicle que no para!!!

Revolució Islandesa

2011-03-22T19:09:00.002+01:00

JO VULL UNA REVOLUCIÓ A LA ISLANDESA!!!

Veure aquest link

Aquests si que en saben, aqui ens passen la mà per la cara i ningú mou un dit...

Apa!

Problemes relatius o relatius problemes...

2011-02-19T22:02:00.004+01:00

M'agradaría tenir l'experiència i saviesa d'una persona de 80 anys per saber relativitzar els meus problemes als 33...

No es possible, però que bé que aniría, tinc la lleugera sospita que molts dels problemes que s'hem amunteguen al cap quan sigui vell em semblaran una fotesa...

VULL SABER-HO ARA! COM HO FAIG!!!???

OH SHIT!!!

Kick-Ass al T.C

2010-12-28T17:02:00.003+01:00

M'agradaria que Hit Girl aterrés en una reunió del T.C (o sigui, molt honorable Tribunal Constitucional) i començés a repartir estopa entre la calanya reunida...

Per fi! Una Superheroina com cal! I es una nena?!

Kick-Ass, una gran peli 100% recomanable.

SaluT i Cinema!

Dexter

2010-12-22T13:28:00.003+01:00

Gran serie i sobretot gran personatge, et fa simpatitzar amb un fill de puta psicòpata...

Segurament es que tothom es una miqueta Dexter...

SaluT (i mutilacions!)

Lipdub per la Independència

2010-12-01T16:54:00.006+01:00

Malgrat les recents eleccions....

VISCA CATALUNYA LLIURE I D'ESQUERRES!!!

L'únic camí veritable i sense mitges tintes hipòcrites, com el Sr. Mas i companyia, temps al temps....

SaluT i Llibertat!

A reveure Leslie!!!

2010-12-01T16:42:00.000+01:00

SaluT! i riures!!!

Triomf d'un estil

2010-11-30T11:10:00.003+01:00

Tota acció té la seva conseqüència, gràcies gent del Madrid (Mou, Cristiano, caverna etc....) per enrabiar la bèstia, això es futbol, i com a tal on es juga i on es demostra el domini es al camp, no davant d'un micrófon.

A guanyat el Barça al camp, però també fora d'ell, a guanyat un estil que ens fà grans.

Gràcies Barça!!!

Estem vivint uns anys històrics i em de saber que això en la història del Barça no ha estat normal fins ara, potser a partir d'ara ho serà! Però ara toca disfrutar-ho a tope i ser conscients que els nostres ulls ho estan veient.

SaluT!!!

La reflexió de la tardor

2010-11-27T11:03:00.003+01:00

Necessito trobar el camí d'una puta vegada, però com? Segurament el tinc al davant i no el sé veure....

PD: Foto presa per la meva noieta, gràcies per ser-hi sempre.

Com un peix torrenc

2010-07-29T14:30:00.002+02:00

Vull ser un peix torrenc a l'inmensitat de l'oceà

Sóc Aigua

2010-07-29T14:19:00.003+02:00

Haig de triar cap a on fluir, no m'agrada anar seguint el riu, m'agrada anar contra corrent.

Manifestació

2010-07-09T11:27:00.001+02:00

SauT i Llibertat!

Samaranch el Fatxa

2010-04-26T13:33:00.003+02:00

Quina vergonya!!!

Tota la plana major del pais fent un funeral d'estat al feixista del Samaranch, un home del règim que mentres ell és deleitava amb el poder aixecant el braç cara el sol, els altres es podrien a la presó esperant ser executats....

Quina vergonya d'institucions catalanes que tenim, no és salva ni un, quina vergonya! Normal que és riguin de nosaltres al T.C, no tenim pebrots i a més a més honorem als nostres botxins...

VERGONYA!

SaluT i Llibertat!

Up

2010-04-19T17:28:00.002+02:00

Com sintetitzar una vida en 4:21, doncs així...

Fantàstic, emocionant, quina gran obra.

Encara no heu vist Up? No us la perdeu.

SaluT i Cinema!

Deforestació selvàtica

2010-03-10T18:59:00.004+01:00

Ni bulldozers ni serres mecàniques....

Una de les grans escenes de tiroteig desenfrenat, el só de la "ballarina" al final de la seqüencia, senzillament brutal.

Gaudiu i penseu a qui posaríeu de diana d'aquests marines de gatell fàcil.... :-)

Predator, de John McTiernan, un gran clàssic del cinema dels últims temps, si senyor!

SaluT i Cinema!

Easy Rider

2010-02-11T16:21:00.003+01:00

La vermella està en camí!

Feia temps, molt de temps que em rutllava pel cap.

Imagina, visualitza, fes-ho!

PD: Una peli lisérgicament recomanable.

Bones festes, Caganers!

2009-12-24T01:36:00.003+01:00

M'ha caigut a les oïdes aquest videoclip, que el gaudiu!

El Caganer! Que no falti! (Merda! i jo a casa no tinc cap figureta de Caganer, craso error!!!!)

Campions del Món

2009-12-21T01:19:00.002+01:00

Cicle tancat, històric, virtuós, de llegenda...

Cal persistir...

Lost

2009-12-02T00:45:00.005+01:00

Lost, una bona sèrie per passar l'estona, fast food greixosa amb pinzellades d'intel·ligència...

L'última temporada està al caure, i els cabrons de Cuatro foten aquest brutal anunci, ja en saben de màrqueting aquests venedors de fum...

De perdidos al rio!!!!!!!!! Que n'hi hà molts, potser tota la humanitat....
On anem, qui som? Perquè Perquè...., se'm en refot, o no...pufff..

Chaplin ho diu...

2009-11-09T20:37:00.004+01:00

Sempre hi hà un camí...

...i no estas sola bitxet ;)

Modern Times

2009-10-30T10:06:00.003+01:00

Obriu els ulls...

No ha canviat absolutament res....oi?

Minuto el Bufón

2009-10-21T15:46:00.001+02:00

Al mar! Al mar!

2009-10-01T12:29:00.002+02:00

Una bona cançó! Amb bon rollete!

Gran músics aquests manel's, recomanable al 100%!

SaluT!!!

Orígens

2009-08-09T12:02:00.004+02:00

Aquí, temps ençà, existí un molí.

Un dels orígens.

Sonisphere Festival

2009-07-14T00:27:00.000+02:00

Éxtasis musical!!!

Us deixo l'última cançoneta que van tocar els reis del metal, Metallica, oh yeah!

Apoteòsic

2009-06-15T11:22:00.003+02:00

Concert a l' Estadi Olímpic, BRUTAL!!!!!! AC/DC BESTIAL!!!!!!!!!!

Can Can!!!

2009-06-02T11:25:00.003+02:00

Canyera versió del Can-Can de la preciosa peli Moulin Rouge

Encara que la versió clàsica amb aromes de western segueix sent la meva preferida!

De Vacances!!! Siiii!!!!!!

Triplet

2009-05-28T11:10:00.005+02:00

Equip de Llegenda!!!!!

Temporada Gloriosa!!!!!!

BARÇA BARÇA BARÇAAAA!!!!!!!!!!!!!

Rubik

2009-05-23T10:46:00.003+02:00

Qualsevol cosa que facis té una repercusió sobre un altre

Lliga

2009-05-18T09:20:00.002+02:00

Ja la tenim al sac!

Lliga de golejades, de joc incontestable, de triomf.

Copa

2009-05-14T23:59:00.002+02:00

La 1ª ja la tenim aquí!!!!!!

I magnífica pitada al Rei d' Espanya i el seu himne, apa! Que n'aprenguin!

Història màgica

2009-05-07T10:31:00.004+02:00

Només faltava això, com a Kaiserlautern...., això és de somni, com si algú estigués escribint una història màgica, amb tots els ingredients posats en el moment oportú....

Ja falta menys... :-)

Barça històric

2009-05-04T10:54:00.003+02:00

Tinc la impressió de ser un privilegiat futbolístic, jo i tots els culés. S'uneix el fet de poder gaudir d'una manera de jugar mai vista amb que sigui el teu equip qui ho fà...

S'acaben els adjectius per descriure l'equip i l'ànima blaugrana d'aquesta temporada, històrics moments que ens farán dir d'aqui uns anys allò de: Jo hi era, jo ho vaig veure, el millor joc de la història, el millor barça parit mai.

A la seva mà està aconseguir el triplet, s'aconsegueixi o no aquesta fita, aquest equip ens ha fet feliços i això val el seu pes en or.

Gràcies Barça!

Crisis

2009-04-21T00:20:00.008+02:00

Hi han sempre dos cares, i una de les cares bones és aquesta:

Apa! A cascarla!

(Fotos preses aprop de la Pobla de Montornés)

Singin' in the Rain

2009-04-07T17:26:00.004+02:00

Plou?

Doncs cantem i ballem!

:-)

Paint Your Wagon

2009-04-01T09:43:00.005+02:00

Sobre aquests dies de pluja i grisor

"Hay dos clases de gente, los que van a alguna parte y los que no van a ninguna..."

Quina gran peli, i quin gran Lee Marvin!

SaluT i bon cinema!

Albirant el futur

2009-03-16T11:21:00.002+01:00

La remor persisteix

Xulerías vàries

2009-03-11T08:37:00.004+01:00

Chorreo, paraula Boludiana per definir la eliminació del Real Madrí, visca la xulería i olé...!!!
Sobre la notícia que Seat no tindrà el Q3 si no hi ha congelació salarial, surt el Montilla i deixa aquesta perla: "És moment de treballar més i fins i tot guanyar menys"

Com s'en diu d'això, l'enéssima baixada de pantalons de la clase treballadora, oi senyor Montilla? per què efectivament, és treballi més per menys, i que la clase dirigent (élit empresarial, polítics, societat benestant...gossos) puguin mantenir el seu nivell de vida...a costa de l'esforç dels demés...., i amb rialla xulescament burgesa a la boca....a la cara dels demés!

Cada vegada hi ha més, ODI.

Rubianes

2009-03-01T23:46:00.003+01:00

Adeu a un home lliure

Passat?

2009-02-24T18:01:00.008+01:00

Foto presa un dia de Gener d'aquest any, al poble de la Riera de Gaià...

Sembla que no hagin passat els anys, oi? Tantes coses segueixen igual...oi?

Metallica

2009-02-18T01:01:00.003+01:00

Les tinc! Metallica & Company, el 11 de Juliol ens veiem al Sonisphere Festival

Evolució i Passió

2009-02-11T10:03:00.006+01:00

"Aquel había sido el último viaje reseñable que emprendía algún miembro de aquel ancestral linaje de vagabundos. Pero había terminado. Aquella playa seca y cuarteada era su punto final. Los hijos de la humanidad habían terminado de explorar."

Del llibre Evolución de Stephen Baxter

Però mentres estem per aqui caldrà gaudir de les coses bones que ens porta la humanitat, entre elles la capacitat de crear, un film per exemple, que parla de l'amor etern, de la passió.

El diario de Noa (The Notebook) de Nick Cassavetes

Apa! a passar-ho bé!

AC/DC

2009-02-06T09:44:00.003+01:00

Les Tinc!!!! El 7 de Juny serà un gran dia!!!!

WE SALUTE YOU!!!!!!!!

Masters of the Universe

2009-02-03T23:59:00.002+01:00

Hótia!!! Avui m'he trobat per la xarxa aquesta notícia, i m'ha fet recordar que quan era petit em va tocar tota la cole de ninots (Bons i dolents!!!) Va ser impresionant!
Encara deuen estar per casa els meus pares, espero que no els hagin reciclat..., són mítics!

POR EL PODER DE GREYSKULL!!!!!!!!!!!!!!!

Feliz falsedad

2008-12-29T00:00:00.003+01:00

K gaudiu de la cançó i la seva gran lletra plena de veritats...

Soziedad Alkoholika - Feliz Falsedad

Un any més merda de Nadal, no aguanto aquesta época de l'any, buff...

Amb energía i bon rollo!

2008-12-18T11:48:00.004+01:00

Estic enganxat a aquesta cançó...

Em dóna energía, bon rollo, la vaig descobrir junt amb la meva noia mentres sonava per casa aquest canal de música de tdt tan repetitiu que és 105TV
I buscant coses sobre aquest paio anomenat Gnaris Barkley n'he trobat altres cançons força bones..., ja les ressenyaré, jeje...

Apa! SaluT i bona música!

PD: Si, encara estic en obres, sembla que els obrers fan el ronso.... :-P

Reformes

2008-12-03T18:28:00.003+01:00

Hi han canvis, per una banda estic fent-li un rentat de cara al bloc, i per l'altre amb la recent creació de la Colla de Muntanya TrempaPics i amb la inauguració del bloc TrempaPics a partir d'ara tots els escrits que faci sobre muntanya aniran allà.

Per suposat, tots els que llegiu aquest bloc resteu convidats a fer-ho també a l'altre. I el més important, som una colla oberta, qui vulgui pertànyer a la colla només ens ho ha de dir, fem muntanya a tots nivells i curses. Com més siguem, més riurem!

Generator - Bad Religion

Apa! Fins aviat!

Loteries

2008-11-20T09:50:00.005+01:00

Aquest any he caigut de cuatre grapes al parany de les loteries de nadal, la culpa la té el kurru, entre la loteria "oficial", la extra "oficial", la del company que regenta una tenda de loteries, l'altre que se li va ocòrrer fer una aposta massiva al euromillón....

Jo no volia, però i si toca hi haig de veure la cara de felicitat de qui em cau malament...Ufff...

I mira que va contra els meus principis, el capital, el diner fàcil, fer creure a la gent que algun dia cambiara radicalment el seu compte corrent i així tenir-los pensant que aquest sistema és una mica més just...Quins collons de just...

És el que té viure en societat, fas ximpleries seguint la massa uniformement idiota, jo inclós.

Us desitjo feliçitat, això és el que importa de debó, i no s'aconsegueix amb milions, estic segur.

Punta Alta de Comalesbienes

2008-10-31T10:10:00.008+01:00

Fà un parell de setmanes vàrem fer via cap a terres pirinenques, més concretament a la Vall de Boí (la meva segona casa), va ser un cap de setmana complet, no ens vam estar de res, a lo grande (qualsevol diria que hi ha crisis), hotelillo de muntanya per dormir, sopar bèstia amb entrecots d' 1 kg, passeig turístic per la Vall i un pic intens com és la Punta Alta de Comalesbienes (3014 m.)...vamos, "pá mear y no echar gota" com diu un colega meu.

L'hotel, modest en les instalacions (però suficients), exquisit en el tracte (molt familiar), us el recomano.
La visita turística molt agradable, fent de zizerone amb els companys que no la coneixien, cal dir que els hi va agradar molt, sobretot un poblet màgic com és Durro..., crec intuïr que hi tornaran...
El sopar? Amanideta bona, papes excepcionals i uns entrecots d'1kg ben sabrosos, em va divertir veure les cares de sorpresa dels companys que no havien vist mai un tros de carn tan gran al plat, jaja!

El pic?, és va fer valer com era d'esperar en un tres mil, llarga caminada i dificultat a l'últim tros de l'ascensió (grimpades, terreny inestable, gel...)
En total vam estar deu hores caminant, teniem la idea de fer una circular pujant per la zona del refugi Ventosa i Calvell i baixant pels estanys de comalesbienes, al final vam pujar i baixar pel mateix lloc, un cop a dalt no vam veure clar el camí a entomar, o sigui que millor "malo conocido..."
Per aquelles dates la muntanya ja representava els seus colors de tardor, exuberants a la Vall i més mesurats a les alçades, com un paisatge marcià, inquietant, no humà....però bell.

El pic de Comalesbienes (2993 m.) és va quedar allà, trist perque no l'haviem visitat, ell sap que és l'excusa per tornar-hi, però crec que no ens fan falta excuses, només responem a la crida, hi anem, sense esperar res a canvi...

La muntanya ens va respectar aquell dia, vam arribar sans i estalvis just quant és feia fosc, just quant començava a ploure, deixàvem endarrere la muntanya per aquell dia, ens havia acollit i ens deia adeu, a reveure...

Reportatge fotogràfic
Reportatge fotogràfic de secà

*Aquesta excursió em va fer pensar en dues novel·les que us recomano, "La guerra dels mons" de H.G Wells i la "Crida de la Selva" de Jack London.

SaluT i Muntanya!

Paul Newman

2008-09-29T22:45:00.003+02:00

Un monstre del cinema que ens deixa...

I dos cançons representatives de la seva filmografía que em van fer somiar quant era petit...

The Sting (El Golpe)
Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos hombres y un destino)

Perque estar fora de la llei sempre és més divertit ;-)

SaluT i Bon Cinema!

Mm 08

2008-09-25T12:34:00.004+02:00

Una altre Mm al sac! S'ha convertit en una prova ineludible pel nostre petit grup de muntanyencs, aquest any vam baixar 2 hores o més l'anterior marca (entre les 17h i les 19h.), estem satisfets!
Duresa, alegría, motivació, ràbia, patiment i emoció, són alguns dels adjectius que em venen al coco pensant en les 19h que vaig estar avançant vers el meu objectiu, 19h que les vaig passar gairabé totes amb uns companys excepcionals, quina sort que tinc!

Al arribar em vaig emocionar, no em fà vergonya dir-ho, feia uns dies dubtava de la meva participació per uns problemes a la cama esquerre, i allà em veia, de nou assolint l'éxit i rebaixant la marca, tot el patiment havia valgut la pena, ho havia aconseguit de nou.

No erem 3 a la Mm d'aquest any, erem un equip molt més gran..., tres gaudint i patint, un fent el paper de papa a les mil maravelles, l'altre trucant desde terres de Lleida donant ánims i la meva nena que a nivell particular em va ajudar moltíssim...

L' éxit és de tots!

Si premeu sobre la imatge anireu a la pàgina de la Mm 08 on ja hi han resultats provisionals i fotos...

Una abraçada companys, fins la propera, això s'ha de viure!

SaluT i Muntanya!

Carros de Foc

2008-09-17T10:17:00.008+02:00

"A l'estiu de 1987 uns quants guardes de la zona van decidir fer la travessa Pallars-Aran-Ribagorça d'una tirada, en un sol dia. Algú la va anomenar Carros de Foc. I des d'aleshores, sigui hivern o estiu, quan algú fa la travessa durant el dia, la brama corre de refugi en refugi tan de pressa com el vent creua les collades: avui passen els Carros de Foc!"

Això d'aquí dalt són els inicis de la Carros de Foc, de fà temps ens sentiem encuriosits per aquesta travessa , el recorregut és presentava duur i esplèndid, i era l'oportunitat de passar uns quants dies a l'aixopluc de les muntanyes, sense anar amb presses, gaudint del medi i deixant enrere la civilització asfaltada durant un temps.

Personalment me la vaig pendre com una aventura, una descoberta, mai havia estat 6 nits i dies seguits a la muntanya, la majoria de refugis eren nous per mi, igual que les valls, collades, estanys i pics que vam trepitjar, tota una delícia de camins fresats i no tan fresats, el anar descobrint a cada passa un paisatge nou i saber que el demà sería igual, una descoberta!

Si voleu dades en fred de la Carros us diré que és un recorregut per zones d'alta muntanya, a una altitud mitjana de 2.400 metres, el desnivell aproximat és de 9.200 metres i el recoregut d'uns 55 km...., això la carros estandard, nosaltres vàrem fer la nostre pròpia carros, 5 dies, el primer dia vam fer la meitat de la carros del tirón i el següents dies ens vam dedicar a gaudir de la muntanya i pujar cims per enaltir els nostres cors.

Imatges, paraules i situacions em venen al cap recordant aquells dies d'agost, vet aquí un resum:

Vam descobrir on és va inspirar Tolkien per descriure Mordor, un coll anomenat Contraix, per la duresa, l'aparença i la magnitud de l'entorn...., que minúsculs sóm....
Ja sabem quins refugis són paradisos a la muntanya, els que fan el fet i els que millor no apropar-s'hi gaire....
Hem gaudit de les vistes d'aquestes muntanyes meravelloses: Montardo (2.833 m.), Tuc de Ratera (2.857 m.), Monestero (2.878 m.) i Pala Pedregosa (2.889 m)..., elles ens han deixat...
El granit, quina roca veritat?, el granit...
El vasco fiestero, el seu company barrilete, el surfero de Gavà i el seu company bonachón, el tipus del gos gegant i el cuiner Sky-runner.....
Patxaran!!! La beguda oficial, que no falti després d'un bon sopar gaudint de la caiguda del dia....
Els sons i sorolls de nit de depén de quin refugi, inenarrable...
Els mil i un estanys, preciosos tots ells, les collades de cada dia, cabrones totes elles, les granotes al nostre pas, les fures, isards i marmotes espiant el nostre caminar a dos cames i dos pals...
El Gollum a l'estany...
Vies de tren d'altres temps, túnels i vaques pasturant...
Un pic traidor i dos que és van fer caqueta, pujant i baixant..., Tuc Gran dera cendrosa (2.706 m.), gràcies a tu també...
Ké Paha!!!!!
Caigudes, cómiques i doloroses! Es podrien titular "Encaixat a la roca amb braç a l'esquena" "Cames a l'aire i roc a tot drap" "derrapada de cos sencer a la fina polseguera".....
Senyera al cim!...
Els encantats....
El traficant de les muntanyes, pastilles...tabac...
Estiraments!!!........
Aprenent a rastrejar bestioles..., petjades al fang...
Petites flors de gran bellesa...
Patiment a la cama, mentalitat de ferro...
Cursa muntanya avall....
Rateeeraaa, Rateeeraaaa......
Banderoles tibetanes..., debat....
El tres de nou amb folre i manilles estil dominó....
Qui riu últim riu millor: Parchís!!!
El Peguera...

I segur que em deixo coses, sensacions i situacions, tan és, el més important són les persones amb qui vaig viure aquesta extraordinària experiència...

Una abraçada nois, fins la propera!

Web de la Carros de Foc
Reportatge Fotogràfic
Reportatge Fotogràfic de secà
Reportage Fotogràfic de secà II

SaluT i Muntanya!!!

Imperi d'ignorants

2008-09-08T23:42:00.003+02:00

Guaiteu:

Està clar que no tots els yankis són així...però tinc la certesa que la majoria si ho són...

S'ho han manegat bé els creadors de l' imperi, una massa autòmata, anorreada, estúpida fins al moll de l'os, i una minoría suficientment conscient de la estupidesa del pais, però també suficientment conscient de les comptes bancàries de que disposen....., suposo que tots els imperis passats, presents i futurs estan tallats pel mateix patró, i funciona....

Potser millor no sortir mai en un mapamundi, perque si no qualsevol dia ens claven una banderola desde Kentucky o Utah i ens llevem amb el capità de torn entonant allò de...."M'encanta l'olor a Napalm de bon matí..."

Però això no passarà perque potser pensaran que Catalunya és Australia..... no?

Per cert, el link és un trosset de l'obra mestre "Apocalypse Now", ja hi parlarem un altre dia.....

SaluT!

The Dark Night

2008-08-28T10:30:00.003+02:00

Un mal rotllo em va entrar ben endins aquest dilluns passat, tenia pintures de paiasso i una carta de presentació...el Joker.

Voleu una mica de Caos? :-)

Tina, dona'm forçes!

2008-08-26T11:40:00.004+02:00

Vinga! A veure si m'animo, que avui torno a l'esclavitud del treball....

Magnífica cançó, extraordinaria cantant, balls plens d'energía i vitaminades cames.

Apa! K em sigui lleu... SaluT!

Bram Stoker's Dracula

2008-08-13T10:52:00.005+02:00

A vegades m'aflora al cervell algun record del passat, sigui visual, sonor, aromàtic..., la majoria de vegades (si no totes) agradable.

Ultimament no paro de donar voltes a la banda sonora de la Peli Bram Stoker's Dracula, i això m'ha fet recordar que farà prop de 15 anys la vaig veure al cinema amb un coleguita del cole, ja a plogut desde llavors.... Magnífic film infravalorat en el seu temps, interpretacions, fotografía, estética, ritme i una banda sonora acollonant.

Moltes escenes em venen a la memoria, pero em quedo amb la metàfora de la inmortalitat quant Dracula entra en un primigeni cinema i es queda envadalit amb el nou art, ell ja no és l'únic que perdurarà en el temps...
I també em quedo amb les vampireses que surten libidinoses entre els llençols per xuclar fins l'última gota de sang del malaurat (o benaurat...) Jonathan Harker, i amb la "peliroja "calentorra que fà bromes sexuals amb ganivets i que és marca un polvo brutal i salvatge al jardí de la seva mansió amb la forma lupina del Comte....

Si, el sexe tira molt, també per els inmortals...

SaluT i Bon Cinema!

Zatoichi

2008-07-23T10:40:00.003+02:00

Takeshi Kitano, aquest inefable director i actor japonès, capaç del pitjor i del millor, a parit una peli de samurais de puta mare, venjança, sang, honor, riures i tristesa...Ah! i un xic de musiqueta, tot barrejat dóna fruit a Zatoichi

Us la recomano vivament, originalitat a tope!
(No la trobareu al cinema, és del 2003 :-P)

Apa! SaluT i bon Cinema!

Besiberri Sud i Abellers

2008-07-13T23:26:00.005+02:00

Aproximació

Té valor una xifra per si sola? Jo crec que no, només la que li volguem donar l'esser humà en general o cadascú en particular, metes, fites..., que són? Potser només un alicient més per seguir vivint amb intensitat i il·lusió...

Hi hà una xifra en el món muntanyenc (almenys en el peninsular) que és simbólica, la xifra màgica és el 3000, és l'altura on és mouen els cims més alts dels Pirineus.

Nosaltres, com a grup ferm de muntanyencs, ens vam proposar arribar a aquesta xifra, per tastar l'aire en aquestes alçades, perque ens sentíem capaços de gaudirne i per el privilegi que suposa admirar les vistes desde tan impresionants atalaies, dos membres ja havien assolit aquestes alçades unes quantes vegades (de secà i en Rankor), el barretinaire i jo no ho havíem fet, era el moment.

L' aventura començà un dissabte pel matí, una mica d'hora, truquen al mòbil, mando del pàrquing perdut, una mica més tard, mòbil, tot bé, prosseguim la recollida del personal..., truquen al mòbil...Eh! Que el Barretinaire no baixa..., mòbil de barretinaire apagat (com no...), dubto en trucar a ca barretinaire, al final ho faig, em surt sa mare tota contenta ella que em diu que el seu fill s'està fent els entrepans...QUE!!!??? Parlo amb el barretinaire, amb quatre paraules ens entenem..., per fí una hora i mitja més tard del que hauriem d'haver quedat, passen per ca meva....quant estàvem a punt d'entomar la ronda el barretinaire digué Hostia puta!!!! el fogó!!!.....sant tornem-hi al punt inicial.....ufff...si és que som la hòstia...

Un cop ben encaminats i després de passar per Tàrrega a buscar l'últim company i fer canvi de cotxe en un bufar i fer ampolles ens vam plantar a Pont de Suert, paradeta per comprar beguda isotónica...oblidada per mua...jodeeerrr hermanoooo joderrr....!!!, i en deu minutets ja estàvem a l'inici de la excursió, al parking situat a la dreta just avans d'arribar al túnel de Viella.

Ens vam arreglar adequadament i cap amunt, amb un sol espatarrant lluint al cel i lleuger el caminar, enmig de boscos frondosos i cascades d'aigua ens vam plantar a l'Estany del Besiberri on un paisatge extraordinari s'obria als nostres ulls, l'estany en primer terme amb les nevades muntanyes al fons, idíl·lic!

Després de la pujadeta que ens havíem cascat ens merexiem un refrigeri, i així va ser! Ja veiem al fons la nostre primera meta, el Refugi dels Besiberri (2200 m.), una llauna metàlica anclada a la roca, resàvem perque hi hagués lloc per passar la nit....

Passant per recents allaus de neu i roca producte d'una primavera contundent, salts d'aigua, pedregars i corriolets de conte entre rierols d'aigua clara i gélida, i passant al costat de l'Estanyet de Besiberri, ens vam apropar ràpidament a la nostre càpsula vital...

Hi havia vida! Un grup de valencians ocupaven l'habitacle quasi al complet, només quedaven dos lliteres, suficients per dormir els quatre que erem seguint la técnica del dormir al revés, havíem triunfat! I més veient que darrere nostre venien grupets de muntanyeros trobant-se la desagradable sorpresa de la manca d'espai, molts d'ells venien ja preparats per fer vivac, o amb tendes..., per tant no va saber tan de greu...

La tarda va passar reposada, estirats a la roca, bebent moscatell en bota, whisky en petaca, jugant a cartes, passejant pels voltants, i veient com queia el dia d'en mica en mica, prenent la roca i el cel els tons vermellosos de la vesprada..., només quedava sopar i gaudir dels estels...

Cim

La nit va passar xafogosa, però és va descansar prou, ben d'hora ens vam llevar, férem el desdejuni i miràrem les alçades...bella i dura s'ens plantejava l'ascensió, estàvem contents.

Unes primeres zigazagues pel vessant de la muntanya ens van escalfar, arribàrem a un punt on havíem d'escollir el camí a seguir, o començar a pujar una llengua de neu que ens portaría directament al Coll d' Abellers, o bé fent zigazagues per un pedregar caótic, amb rocs estratosfèrics...., vam escollir aquesta última opció..., anàvem tirant per terreny inestable, mesurant cada passa..., vaig veure un camí alternatiu, entre grans blocs, vaig avançar-me i de sobte...BRRROOUM....havia desplaçat un roc de fenomenals mesures que just baixava en direcció al Rankor, -PEDRAAA!!!, hem vaig quedar petríficat, igual que en Rankor que s'ho mirava blanc com un full de paper..., el gegant és va aturar a mig camí, Ufff....,però en la seva caiguda havia desplaçat un roc més petit però de mesures més que respectables..., en Rankor és va quedar quiet i va entomar el cop amb mans i pit...-CLOOONK!!!!!....,havia nascut un nou heroi que mostrava els seus poders, en pit ferro de Barcelona, imperturbable davant l' adversitat, inquebrantable en esprit i cos....

L'ensurt havia passat, ens vam reunir en un bloc llis i ens vam equipar per enllaçar amb la llengua de neu que pujava cap al Coll, ja en teníem prou de rocs inestables per el moment...

Seguírem cap amunt, el Coll d'Abellers s'ens plantejava desde lluny una paret extremadament empinada, apropant-nos, la bèstia no era tal, havíem superat graus pitjors, o sigui que pas a pas, pioletada a pioletada arribàrem al Coll, on el sol va fer acte de presència, allí en Rankor romangué recuperant forçes mentres els altres tres membres de l'expedició atacàvem el Pic d'Abellers (2982 m.), uns minutets i ja hi erem a dalt, un mirador excepcional del Massís de la Maladeta amb l' Aneto sobresortint altiu al centre.

De nou amb el nostre company, el Besiberri Sud (3030 m.) ens esperava, una forta pujada entre blocs de pedra, seguint un corriolet pedrer marcat amb fites ens desembocà al cim, quina alegría, quina joia! Quines vistes arreu! la cresta fins al Comaloforno, a l'altre banda l'escarpada cresta dels Besiberris, les vistes al Massis de la Maladeta, i les muntanyes de la Vall d' Arán i Aigüestortes...

Els muntanyencs anaven arribant en comptegotes, uns en grup, altres solitaris i d'altres buscant camins més inexplorats, tots ells, arribats al cim somreien, gaudíen el moment, n'estaven orgullosos..., vet aquí el poder de la muntanya...

Ens plantejàvem arribar al Comaloforno, però l'horari i uns núvols que començaven a pujar amenaçadors ens van fer desistir, començàrem a descendir, a la baixada del Coll ens vam trobar un grupet que ja ens haviem vist a la pujada, ara uns quants d'ells estaven patint, no portaven grampons ni piolets i anaven arrossegant-se com podien muntanya avall, deu ni dó, eren gent granadeta, el més entrat en anys en feia 75, ja ens agradarà a la seva edat estar per pujar muntanyes, però amb una mica més de consciència!

Va ser maca, però, la xerradeta que vàrem tenir amb uns quants d'ells, els hi feia il·lusió que gent jove anés per la muntanya, i nosaltres contents home!

Del Coll al refu, on van sonar uns quants petards en honor al passat solstici, d'allà al prat de l'estany per dinar algo i la baixada final soportant una xafogor horrorosa que ens va deixar secs, perfecte per entomar la birra fresca a Pont de Suert.

Aquí haig de fer un petit incis.., conversació amb la cambrera...
Cambrera: Que quereis?
Jo: Una jerra
Cambrera: Que?
Jo: Una jerra siusplau...
Cambrera: Como?
Jo:......eehhh...Una JARRA.....
Cambrera: Ah! vale
No m'esperava trobar-me aquesta situació en un poble del Pirineu, s'em estan inflant els collons (parlant clar i català) amb aquests tipus de coses, a la propera si no entenen el meu idioma a la meva terra, que s'hi posin fulles.

La "roja" va guanyar aquell dia el campionat, espero que algun dia el nostre dret per poder competir com a nació no ens sigui negat, i que jo ho vegi...

Aquesta a estat l'explicació maldestre d'una aventura a muntanya, de cuatre muntanyencs ben avinguts a les alçades del Pirineu, fins la propera doncs, que el somni no s'acabi.

Reportatge Fotogràfic

Reportatge fotogràfic de secà

SaluT i Muntanya!

Puigpedrós

2008-06-24T11:27:00.003+02:00

Circular per terres de la Cerdanya, desde el Refu de Malniu, assolint el cim del Puigpedrós (2914 m.) i passant pel refugi dels Engorgs, fins entomar el GR-11 seguint-lo en un magnífic camí vorejant la muntanya tot arribant de nou al punt inicial.

Sensacions? Extraordinàries, muntanya solitària (menys el refu de Malniu, massificat per l'arribada de la carretera fins la porta mateix, 2 eurus de parking!)

Cim amable de fer amb vistes espectaculars, neu primavera, desgel i torrenteres baixant amb força i difícils de passar (ens diuen saltimbanquis de la muntanya)

Meteorologia benigna (els núvols ens van acompanyar tota la jornada però ens van respectar donant un toc espectacular a les vistes)

Vall amb estanys gelats i marmotes fent corredisses d'aquí a allà...
Verds i espesos boscos de pi negre i avet amb salts d'aigua rajant de la mateixa muntanya...
Preciós camí de tornada, i refugi amb cerveseta i olivetes farcides, bon colofó a la jornada!

Res més a explicar d'una sensacional sortida, potser que estávem empanats en el viatge d'anada i casi acabem a Ripoll per una carretera pleeena de corbes que ni la collada de tosses tu! Però això són altres històries!

Ressenya
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!!

Solstici

2008-06-23T18:58:00.003+02:00

Feu el que feu, estigueu on estigueu....Bona festa tingueu!

Que el foc us acompanyi sempre!

La Mola

2008-06-13T17:49:00.004+02:00

Matinal molt agradable de fer pel massís germà de Montserrat, Sant Llorenç del Munt.
Un camí cómode entre boscos d'alzines sureres (i altres), arbusts, flors i conglomerats tot admirant les vistes a la veïna Montserrat.
El temps, tot i amenaçador és va aguantar durant tot el matí, deixant-nos disfrutar d'una agradable temperatura per caminar.
Com és normal per la proximitat de l'àrea metropolitana de BCN i per la senzillesa de l'excursió, un degoteig de persones durant el camí, i una marabunta al cim més característic d'aquesta serra, La Mola (1102 m.)

És una d'aquelles zones que em sonen haver-les trepitjat amb el cole durant la infantesa, però que no en guardo gaire record..., segurament llavors pensava en altres coses...

De tornada alguna "moneria" entre els conglomerats, i la presència del Montcau (1056 m.), un cim que només veure'l donen ganes de pujar-hi, ja hi farem via un altre dia.

Aquesta vegada erem tres, jo (el mono), el barretinaire (resacós) i la bitxet, que feia moooolt de temps que no sortia a la muntanya (per una sèrie de problemes fora de la seva voluntat) i que és va comportar magníficament tot i la seva llarga aturada, felicitats!

Ressenya
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

En solitari

2008-06-10T11:06:00.006+02:00

Matí de muntanya, natura, calma, solitud i introspecció personal.

Aprofitant el que semblava un paréntesis pluviomètric em vaig encaminar cap a Ulldeter, amb la idea de fer una circular amb els dos punts àlgids del Puig Pastuira (2694 m.)i el Puig de Fontlletera (2586 m.)(ressenya de Senderisme i Teca)

De pujada a les pistes els isards em sortien al pas i es plantaven pasturant tranquilament vora la carretera, és veu que és saben la rutina humana al "dedillo" i no els importa que algún perdut els espï mentres fan la seva vida...(era dimecres...)

Un cop arribat, vaig ganyipar alguna cosa mentres observava encuriosit un grupet de rusos amb motxilot a l'esquena, vaig encaminar-me darrere d'ells i poc després un darrere l'altre els anava avançant, anaven força cansats, deurien portar uns quants dies de travessa...

Arribat al refu el cel no enganyava, el gris era el color que predominava, pero semblava que encara aguantaria, o sigui que cap amunt!

De pujada al Coll de la Marrana només em vaig trobar amb una parella de jubilats que buscaven el naixement del Ter (els vaig guiar), un esquiador de muntanya que ja baixava, i un grup d'unes 30 persones que tenia tota la pinta de ser una clase de col·legi de sortida a la muntanya.

Cal dir que la neu va fer acte de presencia a partir de la pala d'ascensió al Coll, una neu primavera bruta però amb bon gruix.

Del Coll de la Marrana al Coll de la Coma de l'Orri les condicions climatològiques van empitjorar considerablement, els núvols començaven a pujar deixant la visibilitat sensiblement reduïda, i el cel amenaçava en deixar-se anar... i jo al mig, dubtant de si continuar o deixar-ho estar..., veia el meu objectiu, allí, estoic, esperant la meva decisió, i al final la vaig pendre, vaig desfer el meu camí tornant sobre les meves passes, aquell dia no ho veia clar..., no sabia que hem cauria al damunt i era una zona desconeguda per mi..., la muntanya no és mouria de lloc, fins un altre!

Durant la baixada em vaig dedicar a la vida contemplativa hi ha les meves paranoies, gaudïnt del paisatge que omplia els meus ulls, del vent que fuetejava el meu rostre, de l'aigua que brollava sota els meus peus, una delicia...

I com a colofó ,assegut en una pedra, mentres a escassos 15 metres un ramat sencer d'isards i una munió de marmotes feien la seva vida davant dels meus ulls, tal cual un zoològic , pero sense recintes tancats o gàbies, en llibertat, com a de ser...

I va començar a ploure fort, ja havia fet ben fet allà dalt....

Només faltava el repós del guerrer, aquesta vegada en un petit bar de Setcases, café, cigar, Arguiñano per la tele i vaca de passeig pel poble, però això ja són altres històries....

He descobert una altre manera de gaudïr de la muntanya, en solitud, i cal dir que a estat una experiència molt positiva a nivell personal, us ho recomano!

"Compadim a aquells que no han pogut mai aïllar-se i no saben viatjar i admirar només que en ramat."

Norbert Casteret

Reportatge fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Aigua

2008-05-30T21:05:00.004+02:00

Algú volia aigua? Ja baixa, ja...
Foto presa aquest dimecres passat entre el Refugi d'Ulldeter i el Coll de la Marrana.

SaluT i Muntanya!

Cap de Creus

2008-05-26T11:30:00.004+02:00

On començen i acaben kilòmetres de sensacions....
....Kilòmetres de Muntanyes.

SaluT i Muntanya!

Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

2008-05-21T00:35:00.004+02:00

Torna Indie, una de les icones del cel·luloide que m'ha acompanyat desde que tinc us de raó...
Pur cinema d'entreteniment-espectacle de calitat, com només els yanquis saben fer (això si, en fan una bona de cada 100 dolentes...), esperem que hagin seguit l'estela de la passada trilogía (Incomensurable)

Tots al cinema!

Iruñeando

2008-05-15T01:40:00.003+02:00

Si me preguntáis por el viaje? Lloviendo a mares, bienvenida sea el agua, aunque no veas cómo jode conduciendo...
Si me preguntáis por el concierto de final de gira de Marea? Genial, 3 horas de puro rock y poesía callejera en el mítico pavellón Anaitasuna...
Si me preguntáis por la gastronomía? Inmejorable, delicioso, exquisito...
Si me preguntáis por la compañia? No hay palabras para definir mi gozo por teneros...

Un beso y un abrazo familia iruñesa, os queremos un montón!

Cels de Safir

2008-05-07T13:24:00.008+02:00

L’Edu ha tingut una bona idea. Ha escollit, entre moltes, catorze grans aventures de l’himalaisme català. Catorze històries amb un sentiment comú: la passió per la muntanya, que va més enllà del merament esportiu. Alguns són relats dramàtics d’ascensions quasi impossibles. Altres, boniques històries d’amistat i convivència. Sempre però, viscudes amb la humilitat i respecte de qui descobreix quelcom meravellós.

Tros del pròleg del llibre a càrrec d'en Jordi Canyameres
Autor del llibre: Eduard Sallent

Històries de superació personal
D'amistat
De patiment
D'alegria
De tristesa
D'amor

De muntanya

Una història cada nit que m'ha emocionat amb les vivències extremes d'un grapat d'alpinistes catalans perduts en les gegantines parets himalaiènques...

Sentiments i sensacions que extranyament m'eren familiars malgrat el meu ínfim nivell...

Històries per somiar...

SaluT i Muntanya!

Il·lusió

2008-05-03T13:12:00.003+02:00

...i realitat!

Intent a la Canal del Ticó

2008-04-24T11:02:00.006+02:00

Aquest cop érem dos expedicionaris descobrint nous paratges! El Cadí i la seva cara nord ens esperava, quines moles de roca tú! I quins boscos , i quanta neu, i quines canals....ARF!

L'aproximació la vam fer desde prop del petit poble d' Estana, avans d'arribar a ell, mentres pujàvem per una petita carretereta, vam sorpendre un cabirol, que saltant esporuguit és va enfilar muntanya amunt protegit pel dens bosc, que maco era!
El cotxe el vam deixar al Coll del Paller després d'uns quants metres de ral·li arrassss!!!!! enfangant el cotxe qual Carlos Sainz (la part de Trata de arrancarlooo, Carlos.., aquesta vegada ens la vam saltar).

Ens vam disfressar adequadament i som-hi cap amunt!, primer per un caminet enmig del bosc, després desenbocant en una clariana de terra argilosa per després entomar un corriol nevat preciós passant per avets i pins plens de neu....

Era curiós, la neu acumulada als arbres hem queia al damunt, i dic em queia perque al meu company no li va caure res, era una sensació molt agradable, una sonoritat espléndida i visualment fantàstic, la muntanya ens donava la benvinguda?

Del corriol vam arribar al Prat de Cadí, una esplanada de forma arrodonida, envoltada de bosc i amb unes vistes espectaculars de les parets del Cadí, ens vam quedar embadalits admirant tamany espectacle de la natura...

Amb la idea de pujar alguna cosa senzilla ens vam encaminar cap a la Canal del Ticó, situada a la part dreta de la muralla, una canal gens tècnica pero que és fa valer per la seva pujada sostinguda (45º) fins al cim.

A partir d'aquí seguírem la traça feta per alpinistes més matiners encaminant-nos primer cap al centre de la gran roca, i desprès tombant a la dreta deixant de banda canals més díficils i passant per pales amb restes de purgacions recents....

Ens vam plantar a l'inici de la canal, a partir d'aquí era un pujar sense parar, ens vam calçar els grampons, encolomar el casc i desenfundar el piolet, ja estàvem preparats per la batalla!

(Digne de menció és el Pioletus Ancestralis que portava el company, Sir Edmund Hillary s'hagués sentit cómode amb ell....)

Les primeres rampes és van fer fàcils seguint les traçes deixades per un grupet que anava més avançat, les forçes estaven intactes.
La canal en aquesta primera part era molt ample, més tard arribàrem a dos embuts estretets (coincidint amb les pujades més fortes) que donàven molt ambient a l'ascensió, aquí ja la pujada és feia feixuga i les paradetes per agafar empenta eren habituals, jo anava massa carregat i m'enrecordava a cada pas de la motxila que duuia a l'esquena, un altre vegada aniré més lleugeret.

Darrere l'últim embut vam veure el final de la canal..., una cornisa ens esperava allà dalt, el grupet que ens precedia havia montat una corda fotent un forat a la cornisa i la gent pujava arrossegada desde dalt, nosaltres vam arribar uns segons després.
Davant de la cornisa no em va agradar el panorama, just avans d'arribar al forat hi havia un esboranc , res problemàtic, però deixava veure la magnitud del que hi havia sota els nostres peus, la neu era pols que és desfeia i que no deixava ni apuntalar els grampons, ni el piolet, a cada passa que feies cap amunt t'enfonsaves amb l'altre, cal dir que la verticalitat en aquest punt era extrema, no hi havia on agafar-se, vam decidir que cridariem als de la corda per si ens podíen donar un cop de mà..., nosaltres cridàrem, nosaltres els sentíem allà dalt, però no hi va haver contestació.....(Prefereixo pensar que no ens van sentir, oi?)

Era increïble, estavem a dos pams del cim i no podíem accedir, vaig començar a donar pioletades al forat ja existent amb la intenció d'anar-lo engrandint per intentar fer-lo accessible, però aviat vaig veure que la tasca era gran, i no veia gaire segura la nostre posició..., vam decidir girar cua, és la primera vegada que ens passa, altres cops hem girat cua per manca de temps o per la climatología, pero mai ens havíem trobat que la muntanya ens barrava el pas..., i a un pam del cim!!!

Malgrat tot no teníem una sensació de derrota, haviem sigut capaços d'intentar-ho, i també de valorar els posibles perills, haviem pres una bona decisió, això si..., la pròxima vegada que passi sé que ho pujarem!

La baixada la vam fer ràpida pel empinat pendent, destraçant el nostre camí, sense incidents remarcables, només una caiguda (el grampó s'em va enganxar a la polaina) i la posterior autodetenció (els monitors del curs estarien contents, em va sortir perfecte i en condicions reals, jeje) van ser remarcables.
El company també és va caure però...diguem que la seva autodetenció no va ser gaire ortodoxa, juajua!

Un cop al Prat de nou, ens vam menjar uns entrepans mentres comentàvem la jugada, teníem pensat ja que portàvem tot el material a sobre fer cuatre pràctiques pels voltants, de ràpels, reunions..., però s'aixecà un aire gélid que no acompanyava gens, o sigui que cap avall a buscar el vehicle, on ens vam fondre en una sentida abraçada, la nostre primera canal!

Només faltaven les braves, que tampoc les vam trobar, però si unes birres amanides amb patates chips i escopinyes en un carero antro de Martinet (un altre que tatxem), per deu! Que no hi han braves al Pirineu!!!???

Gràcies a les ressenyes del blog Snow Leopards, que ens van servir per situar-nos al terreny i encarar la ruta.

Us deixo la foto del final de la canal, per si algun experimentat alpinista ens pot explicar que es pot fer en casos com aquests....

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Sant Jordi

2008-04-23T01:02:00.003+02:00

Bon dia de Sant Jordi! Roses i llibres per tothom!

Sigueu feliços!

Bellesa

2008-04-21T03:04:00.003+02:00

Cadí, aquest dissabte passat...

...una de les raons...

SaluT i Muntanya!

Bola de Drac

2008-04-16T11:52:00.005+02:00

Vinga! En record d'aquells feliços temps on esperàvem al dia següent per comentar el capítol de Bola de Drac amb els amics i aconseguir noves fotocòpies de la sèrie.

Capítol 1

Diuen que la melangia és símptoma que ens fem grans, que anem cap avall, que ja no hi tenen cabuda els somnis en la nostre vida plena de problemes....., jo en canvi no entenc el futur sense el passat...

I tinc més somnis que mai!

SaluT!

Núria-Ulldeter

2008-04-10T00:25:00.009+02:00

1ª Dia ( Com cagar la ruta però disfrutar-ho a tope)

Aquesta vegada tres intrépids (faltava l'estudiant, que ja pots aprovar pels teus collons o sino vaig i trepano el cervell del profesor cabró d'un cop de piolet...), vam guiar els nostres passos cap a la Vall de Núria, per mi la primera vegada que observava aquesta bonica geografía del nostre territori.
Agafant el cremallera a Queralbs, de pujada uns isards altius i ferms guaitaven el nostre pas ferrat, bona senyal, segur.
Després de fer un mos al bar de l'estació, vam encaminar els nostres passos cap al camí que ens havia de portar a realitzar la nostra travessa, passar de la Vall de Núria a la Vall d'Ulldeter carenant pels cims...

Caminant a la vora d'un estret rierol, vam començar a pujar fort seguint la nostra adormida intuició que ens havia de duur a bon port, pujant, pujant ens vam trobar primer restes mig devorades d'un isard i l'ossamen i pells d'una vaca presumiblement morta al hivern..., mala senyal? Qui sap? Nosaltres erre que erre seguint el caminet que ens conduí a una espléndida pala de neu que pujava per la via directe al coll, aqui em va sortir la vena alpina i els vaig indicar als meus companys que desenfundessin els piolets, després de quatre recomanacions sobre com utilitzar l'artil·lugi vam començar a pujar treballosament sobre una neu una mica inestable i que a l'última part s'arribava a trepitjar gel sota el mantell blanc, amb la consequent perillositat, així doncs, asseguts en unes pedres ens vam calçar els grampons, mentres l'altre company (de secà) tirava amunt ja que s'havia desviat cap a la dreta buscant la vertical de la muntanya, aquest noi...

En aquell moment en Rankor m'expressà els seus seriosos dubtes sobre la ruta, sentirem veus, preguntarem a una parella que passava per allà i efectivament...., ens estàvem encaminant cap al pic de Finestrelles, o sigui, a pendre pel cul de la ruta original...
No passava res! Seguiriem endavant, encara que ja començava a dubtar sobre les possibilitats reals de fer la travessa, encara més per les penalitats que els meus dos companys estaven passant amb les respectives motxiles (massa pes, manca de costum...)

Arribàrem al pic de Finestrelles (2829 m.) esbufegant per la matadora pujada carenera, malgrat això s'ho valia, vistes esplèndides a l'olla de Núria i darrere nostre a la Cerdanya i els seus cims.

Arribats a aquest punt vaig indicar als meus companys una possible solució per salvar la papeleta, ja que, ara si, veia impossible arribar per sopar a Ulldeter, ens haguèssim desllomat! No era plan, o sigui que la solució era seguir carenant, agafar el GR11 que passava per allà aprop i baixar a Núria per agafar el cremallera a temps, pitjar l'accelerador, arribar a Ulldeter i fer l'aproximació al Refugi avans que no ens donèssin ni les engrunes per sopar...., els companys van estar d'acord i vam seguir el nostre camí més tranquils....

Caminat per l'ample carena vam arribar primer al pic de Núria (2775 m), el qual quasi passem de llarg ja que la plaqueta de fusta estava mig amagada a la neu, per desprès tot baixant fins al coll, enganxar el GR i tirar cap avall per un bonic caminet ben senyalitzat.

De camí cap abaix ens vam trobar un altre assassinat, en aquest cas un ratolinet estés inert a la neu, algún assassí múltiple corría per la muntanya?
I arribant a la vall...ramats sencers d' isards i...Muflons!!! Quina passada! Això semblava un Safari-Park!

Contents per aquests encontres animals ens vam plantar a Núria en un tris, i d'allà al cremallera, cotxe i aproximació al refugi, que si bè és va fer una mica dura, la recompensa va valer la pena, un Refugi pràcticament buit ens obria les seves acollidores portes, i un sopar boníssim (quin estofat!) ens escalfava les tripes!
Després del cigarret i la xerradeta ens vam anar a l'habitació on de seguida el cansanci va deixar pas a un son profund.....

2ª Dia (Guanyant-nos la muntanya)

A l'endemà, cap allà les vuit ja hi erem un altre cop asseguts degustant el típic esmorzar (torrades, mermelada, mantega, galetes, cafè...), que bó!
Amb les forçes recuperades i amb només dos motxiles amb tot lo necessari, ens vam encaminar cap al Coll de la Marrana, una munió d'esquiadors de muntanya ens acompanyava en el nostre camí cap a les alçades, de nou la vena alpina em va sorgir, un corredoret ben maco pujava directe cap al coll, cap allà ens vam encaminar, ens vam posar els estris i cap amunt! Que disfrutón és guanyar-se la muntanya així, pas a pas, pioletada a pioletada....

Ja hi erem, i no sabiem cap a on tirar, anar caps als Gras de Fajol?, fer la cresta del Freser i l'Infern? Fer Bacivers? Veient la pala tan blanca que és despenjava del Bastiments (2883 m) ens va semblar que ho haviem d'aprofitar a tope, o sigui que cap amunt un altre cop! Dura, molt dura la pujada, pero la recompensa estava allà dalt, i la muntanya ens empenyia cap amunt!

Arribats al cim l'espectacle paisatgistic era inmens, vam resseguir la carena passant pel punt geodèsic i per l'estètic Piolet, i ens vam encaminar finalment cap al Bacivers tot seguint la carena, una muntanya que cap dels tres no havíem fet mai i que és presentava mooolt maca.

Efectivament, un caminet carener preciós que el ferem en un bufar i fer ampolles ens va portar al cim del Bacivers (2845 m), on hi havien precioses vistes del circ, amb un estany amagat entre la neu i una baixada cap al coll de la Geganta llarga i inclinada que és on ens vam encaminar obrint-nos pas entre la neu.

Al ample coll vam fer un mos i ens vam plantejar la baixada, un altre pala cap abaix i ja hi erem..., ja hi erem a pendre pel cul un altre cop! Ens haviem escorat massa a la dreta i teniem el Puig dels Lladres entre nosaltres i el refugi, o sigui que tocava remontar per les pistes d'esquí, tombar el Puig, i ara si, entomar el camí cap al Refugi.

Sense problemes vam arribar al Refugi i d'allà al cotxe, contents i satisfets!

Com s'aprofita la muntanya en dos dies, com m'agrada guanyar-me-la pel dret i com es gaudeix en bona companyia!!!

Espero que el cuquet de la neu i els corredors us hagi picat xavals!

Reportatge Fotogràfic
Reportatge Fotogràfic de secà

SaluT i Muntanya!

Les Agudes via la cresta dels Castellets

2008-03-31T19:40:00.006+02:00

Qui s'en và a dormir d'hora un dissabte per la nit per aixecar-se intempestivament aviat un diumenge al matí, tot hi el canvi d'hora i treballar tan dissabte com diumenge a la tarda...., si aquest sóc jo, el boig de la muntanya.

Anem al tema, la misió del dia eran Les Agudes (1703 m.), mític pic del Montseny, però aquesta vegada buscant-li les pessigolles a la muntanya a veure si era tan dura de pelar com deien, ens vam encaminar directament a trobar la cresta dels Castellets, bonica massa rocosa de puja i baixa entre aèrias vistes....

Fotia un fred i un vent que garratibava, per això vam agafar un bon ritme que ajudava a desencallar els músculs i la ment...
Arribats al començament de la cresta pròpiament dita marcada primer amb senyals morades, només un pas de dificultat equipada amb una cadena, el demés grimpadetes facilones per entrar en el tema sense sobresalts.

Arribats a un coll s'havia de decidir quin camí agafar, seguir el morat (vorejant la muntanya) o el groc (recte cap amunt!) i si, efectivament, si hi havia cap dubte, vam agafar el groc a tutti plen!

Això ja anava fortet, grimpades maques sense parar, potser tan sense parar que hem vaig sorpendre veient despuntar la creu al cap de poca estona, ja estàvem!? Efectivament, aquesta vegada no cantàvem victoria avans de temps, haviem pulveritzat les estimacions de les ressenyes més tardones...

Arribats al cim el vent vapulejava els nostres prims cossos, o sigui que fet el mono una mica i la imprescindible foto de cim, ens vam arreserar entre unes roques xerrant sobre passades i properes expedicions i menjant quatre ganyips...

Malgrat una petita equivocació de ruta (rectificada a temps gràcies a de secà!), la desgrimpada va anar com una seda mentres veiem com la gent pujava en manada cap a dalt. Ens va entrar la vena atlètica i l'últim tros de baixada la vam fer corrents malgrat alguna relliscada còmica!

En definitiva, una matí aprofitat al màxim, i una ruta super aconsellable per descobrir el costat més contundent del Massís del Montseny, però ojo! Que al llarg del recorregut hi havien plaquetes recordatòries de gent accidentada a la cresta, o sigui que amb seny eh!

*Mentres estava fent aquest escrit he rebut notícies sobre el pròxim cap de setmana, si tot surt bè, simplement serà acollonant! :-)
*Foto agafada d'aquesta ressenya

Reportatge fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

Caducitat humana

2008-03-25T16:10:00.005+01:00

Dança de la mort a Verges, bonic recordatori de la caducitat dels nostres cossos...

El pene de la muralla d' Empuries, seguirà ferm quant els nostres ja no puguin enlairar-se i quan no siguem res més que un inapreciable moment en la inmensitat del temps....A gaudir la vida, que un dia o altre, caput!

SaluT!

Curs Iniciació Alpinisme

2008-03-19T10:42:00.007+01:00

Aquests tres caps de setmana passats he estat perdut per les muntanyes amb una colla de montanyeros practicant les tècniques d'alpinisme que pacientment ens anàven explicant els nostres monitors de la Escola de Muntanya del CEC

Caminades, grimpades, ràpels, escalades, progressió en neu, autodetencions, nusos, asseguraments en roca, neu i gel..., tot això i més durant les estades a Ulldeter, Andorra, Cerdanya i Vall de Boí.

Estic realment satisfet de com a anat tot i espero continuar fent muntanya amb vosaltres (alumnes i monitors) per posar en pràctica lo aprés, amb calma pero sense pausa.

Una Abraçada nois/es! Sempre Amunt!

Reportatge Fotogràfic 1ª Setmana
Reportatge Fotogràfic 2ª Setmana
Reportatge Fotogràfic 3ª Setmana

Reportatges de tothom

*Toni, t'agafo prestada pel blog la teva magnífica foto ;)

SaluT i Muntanya!

Llistat de travesses per zona i ordre cronològic

2008-03-10T15:58:00.015+01:00

Recopilatori de caminades, travesses de muntanya i altres excursions sense assolir cim.
S'anirà actualitzant assiduament (espero!), teniu el link al roll de la dreta, a Seccions

"Camina que caminaràs, i a algún lloc arribaràs!"

*La zona correspon al lloc d'inici de la excursió, moltes vegades es travessen varies zones, serres, parcs...

Collserola

Barcelona-Sant Cugat 19-02-06

Barcelona-Montserrat 9-06-06

Barcelona-Les Planes 21-10-06

Molins de Rei-Montcada (GR-92) 9-09-07
(Sense Càmera)

Montseny

Mm 2005 17-09-05

Intent Turó de l'Home 12-03-06

Mm 2006 17-09-06
(Sense Càmera)

Aiguafreda-Collformic 8-04-07

Mm 2007 15-09-07

Mm 2008 20 i 21/09/08

Montnegre-Corredor

Sant Celoni-Sant Pol de Mar 16-07-06

Sant Celoni-Canet de Mar 21-07-07

Pre-Pirineu

Gr desde Bagà (Moixeró)24-03-07

Intent Penyes Altes del Moixeró 4-08-07

Intent a la Canal del Ticó 19-04-08

Pirineu

Estany Gémena (Vall de Boí) 21-08-06

Estany Llebreta, Estany Llong i Estany Redó (Vall de Boí)20-01-07

Refugi de Góriz (Ordesa) 19-08-07

Per Andorra i la Cerdanya (Curs Iniciació Alpinisme)8-03-08/9-03-08

Cap de Creus (22-05-08)

Intent Puig Pastuira i Puig Fontlletera (28-05-08)

Carros de Foc 18-08-08/23-08-08

Camí de Sant Jaume

Puebla de Sanabria-Santiago de Compostela (Vía de la Plata) 5-08-06/13-08-06

SaluT i Muntanya!

Llistat d'ascensions per zona i alçada

2008-03-03T16:22:00.051+01:00

Això és un recopilatori dels cims assolits desde que em va entrar aquesta dèria, que m'acompanyarà fins que el cos aguanti, al costat dels meus infatigables i estimats companys/es de cordada o sol.
S'anirà actualitzant assiduament (espero!), teniu el link al roll de la dreta, a Seccions
*Altres com trekings sense assolir cim, travesses de muntanya etc....són igual d'importants i tindràn el seu espai, com ja el tenen al meu interior.

Montseny

- Tagamanent (1056 m.) 10/02/07

- Matagalls (1698 m.) 10/03/07

- Les Agudes (1703 m.) 29/04/06 i 30/04/06

-Les Agudes per la cresta dels Castellets (1703 m.)30/03/08

- Turó de l'Home (1706 m.) 29/04/06 i 30/04/06

Sant Llorenç del Munt

- La Mola (1102 m.) 31/05/08

Montserrat

- Montgròs (1133 m.) 1/12/07

- Sant Jeroni (1236 m.) 24/12/06

Pre-Pirineu

- Puigsacalm (1515 m.) 2/11/07

- Comanegra (1558 m.) 18/11/07

- Taga (2040 m.) 24/02/07

- Gallina Pelada (2320 m.) 17/06/07

- Pedraforca (2498 m.) 29/09/07

- Comabona (2547 m.) 28/04/07

Pirineu

- La Mort de l'Escolà (2463 m.) 13/10/07

- Costabona (2467 m.) 13/10/07

- Roc Colom (2505 m.) 13/10/07

- Balandrau (2584 m.) 30/06/07

-Agulla de Travessani (2588 m.) 16/03/08

- Obacs (2616 m.) 24/05/06

- Dona (2701 m.) 2/02/08

- Núria (2794 m) 5/04/08

- Finestrelles (2829 m) 5/04/08

-Montardo (2833 m) 20/08/08

- Bacivers (2845 m) 6/04/08

-Tuc de Ratera (2857 m) 21/08/08

- Bastiments (Creu) (2875 m.) Curs Iniciació Alpinisme 1/03/08-2/03/08

-Monestero (2878 m) 22/08/08

- Bastiments (2885 m.) 19/05/07

-Bastiments (2885 m) 6/04/08

-Pala Pedregosa (2889 m) 23/08/08

- Puigpedrós (2914 m.) 7/06/08

- Tossa Plana de Lles (2916 m.) 23/02/08

-Abellers (2982 m.) 29/06/08

Punta Alta de Comalesbienes (3014 m.) 11/10/08

-Besiberri Sud (3030 m.) 29/06/08

SaluT i Muntanya!

Tossa Plana de Lles

2008-02-27T12:10:00.010+01:00

La Cerdanya! Quins bonics pobles, valls...i Muntanyes! Vam fer vía cap al bonic poble de Lles, i d'allà uns quilòmetres més amunt cap al Refugi i estació d'esquí de fons de Cap del Rec (Estava tancat!), ens vam disfrassar adequadament, vam ganyipar algo i som-hi!

La primera parada fou el refugi del Pradell (refugi tancat i espartà), vam arribar trepitjant un bonic camí dins el bosc que a parts estava ben gelat i d'altres amb neu, no cal dir que a les parts gelades era necessari anar amb mil ulls, relliscava que no vegis!

Del Pradell ja s'albirava al fons la muntanyota que teníem com a objectiu, La Tossa Plana de LLes (2916 m.), segon gegant de la Cerdanya no usurpada i tercer de la Cerdanya al complet.

Seguírem un camí entre boscs i clars nevats amb gruixos que anaven desde la enfaridaneta fins a zones on ens enfonsavem fins als genolls, ens vam calçar les raquetes, però entre problemes tècnics i que al cap de poca estona venia un "repetxo" bastant pronunciat van durar poc als nostres peus (algún día ja les utilitzarem com cal...)

A partir d'allà començà l'ascensió forta i llaaaarga, era un mant blanc salpicat d'alguna zona rocosa que a mi particularment s'em va fer una mica pesat de pujar, massa monotonía, menys mal que les vistes eren inmenses amb el Cadí a darrere nostre mostrant la seva bella i abrupta cara nord.

Cap amunt, cap amunt!!! Al final, darrere un grapat de roques, arribàrem al gran i ample cim de la Tossa, amb el seu fanal i les vistes Im-Pre-Si-O-Nants!!!! Quina passada! Amb el día radiant que feia s'albiraven muntanyes i més muntanyes, Andorra, zones d'Aigüestortes i Aneto, Cadí, el Pedraforca treient el cap....Magnífic!

Un cop al cim, i fetes les fotos de rigor, vam començar a devorar els respectius entrepans a reser del vent que començà a bufar fort.
I entrà la nyonya....nyony...ZZZZzzzzZZZzzzzZZZZ....
....Quina mig diadeta més bona a les alçades!

Només quedava baixar els mil metres de desnivell, primer a grans passes, corrents i fent el ganso pel bast mantell blanc, desprès perdent la pista al bosc entre arbres de retorçades formes i blocs de pedres, arribant al gelat estany de l'Orri pel xivarri d'un grup de nenets i per últim enllaçant les pistes d'esquí de fons per arribar al refugi contents i satisfets!

Però quedava el descans del guerrer...., la birra, banderilles i patatones van fer el fet en un agradable bar de Lles, amb llar de foc inclosa i extraodinària companyia i conversació, collonut!

Reportatge Fotogràfic
Reportatge fotogràfic de secà
La visió de secà

SaluT i Muntanya!

For the Birds

2008-02-21T01:26:00.002+01:00

La major part del nostre món occidental està englobat en una massa uniformement idiota...

Visca la diferència...

SaluT!

Aniversari del Blog

2008-02-13T13:20:00.007+01:00

Avui fà un anyet d'aquest invent, 102 posts, més de 6000 visites...., són xifres sense sentit, només el meu plaer personal i les vostres visites em fan desitjar que continuï endavant aquest raconet de la meva vida.

FELICITATS!!!

Dersú Uzalà

2008-02-11T10:52:00.001+01:00

"-Quina mena de temps fa...-vaig dir al company de viatge-. No és ben bé boira, ni acaba de ploure, no s'entén, oi? Tu què creus, Dersú, el temps s'aclarirà o empitjorarà?

El gold aixecà la vista cap al cel, féu una mirada al seu voltant i continuà caminant en silenci. Al cap d'un minut, s'aturà i respongué: -Nostre pensi així: terra, turó, bosc també persones. Ara suïn. Escoltis!-es posà alerta-. Seu respirin, també persones...

Continuà endavant i encara parlà molta estona de la seva visió sobre la natura, on tot era viu, com les persones."*

Autor: Vladímir Klàvdievitx Arséniev (1872-1930) prengué part en dotze grans expedicions científiques entre 1902 i 1930 a la part més oriental de Sibèria. De la documentació geogràfica, botànica. geològica i etnogràfica acumulada, escrigué més de seixanta obres, d'entre les quals Dersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri són les més celebrades.

Gran llibre d'expedicions, d'amistat, de respecte i de natura. I d'un món, uns homes i una manera de fer en perill d'extinció per la voracitat humana.

*Exemplar traducció de l'obra a càrrec de Miquel Cabal.

A la web d' Enric Faura podeu trobar el pròleg que ell mateix és va encarregar de fer per la versió del llibre que m'he llegit. Molt recomanable.

Si no sou de llibres també podeu gaudir de la pel·lícula feta pel mestre Kurosawa, Dersu Uzala, gran obra mestre del cinema versionant el magnífic llibre, que és pot demanar més?

SaluT i Respecte!

Pic de la Dona/Serra Gallinera i Raquetada per Mentet

2008-02-07T13:18:00.002+01:00

Fabulosa sortida muntanyenca la d'aquest dissabte passat!

Ben aviat sortirem de la gran capital en direcció al Pirineu Gironí, més concretament a l'inefable i deficitaria estació d'esquí de Vallter2000. (ECS!)
El trajecte és va fer curt xerrant de tot i més, mentres el cotxe anava menjant els quilòmetres inexorablement.
A l'arribar a Vallter el dubte seria si hi hauria prou neu per utilitzar les raquetes, visualment no ho semblava, massa roca i neu gelada a la vista...., i massa humanitat esquiadora (ECS!)

Després de fer un mos i empolainar-nos vam començar a pujar fort cap a la Portella de Mentet, pujada que ens va fer suar de valent però que vam assolir aviat, les forçes estaven a tope!
És impresionant com les muntanyes de Gra de Fajol i Bastiments dominen aquestes contrades, és un espectacle visual que ens acompanyà quasi tota la travessa.
Un cop a la Portella vam començar a ascendir la mole arrodonida del Pic de la Dona (2701 m.), com avans sense gaire dificultat , arribarem al cim, quin espectacle, Ulldeter i els seus Pics, darrere, les valls de la Catalunya Nord de Conflent, i el Canigó miran-nos desde la llunyanía imponent.

Cal dir que en tot moment trepitjavem un terreny mixt que anava desde roca fins a gruixus de neu importants, un pupurri de terreny que feia més interessant si cap l'excursió.

Un cop a la Dona, vam decidir per consens popular anar cap al cim de Serra Gallinera (2663 m.), per terreny planer en un moment hi erem, veient el magnífic panorama a un loco se li va acudir fer una circular baixant cap a la vall que teniem als nostres peus i tornar a la Portella de Mentet desde el nord, el seguirem de bon principi, pero ens adonarem de seguida que les distàncies i el temps que teníem no concordaven gaire..., això si, ens va servir per caminar una mica més i veure un petit ramat d'isards estesos al mantell blanc.

Tornàrem uns metres endarrere a la Gallina, i ens vam apalancar ajaguts a la freda roca per endrapar a base de bé mentres admiràvem el maravellós paisatge, de cop i volta em vaig trobar amb una agradable sorpresa, una ampolla de whisky Jaume I va aparèixer a les meves mans, el barretinaire m'havia fet aquest present en commemoració del meu trenté aniversari, com sap el que m'agrada! La ronda de xupitos no és va fer esperar i així d'alegres vam seguir la ruta cap a la Dona i la vam baixar a tot drap empesos per l'alchol en vena.... UUOOOOHHH!!!

Un cop al Coll de Mentet vam fer una pensada, ja que teníem raquetes i al nostre voltant hi havia terreny favorable, perquè no!? Dit i fet, uns quants valents del grupet ens vam calçar les raquetes i vam començar la raquetada per la tundra siberiana, gran invent aquests de les raquetes, no serà l'última vegada que me les calci!

Camina que caminaràs ens vam trobar de cop envoltats dels núvols que pujaven de les valls, no era plan que esgarrèssim tan bonic dia perdent-nos al mant blanc, o sigui que seguírem les nostre petjades hi arribàrem per tercera vegada i última al Coll de Mentet.

D'allà a Vallter en un plis-plas, comentan la jugada, rialles, fotos, parada obligada per fer la birreta de rigor amenit amb patatetes i anxoves, i una tornada a casa plàcida xerrant sobre sexe i política...

Fins la propera macos, això és vida.

Aquí teniu el meu Reportatge Fotogràfic
I aquí el Reportatge Fotogràfic de secà

Salut i Muntanya!

A Sopar!!!

2008-02-04T11:59:00.001+01:00

Quin parell! Si cola, cola....són més murris!

Massa temps....

2008-01-29T11:41:00.000+01:00

Hosti tú!, fà massa que no em jec cómodament al teu llom...
...per sort, d'aquí poquet, ens veurem... ;)

SaluT i Muntanya!

Necrològiques i Sentiments

2008-01-25T01:13:00.000+01:00

Collons, m'ha tocat més la mort del Heath Ledger (el vaig veure recentment al papelón de Brobeback Mountain) i del Jaume Sorribas (l' Encarregat de Filiprim!) que la mort avui d'un tiet 2ª amb qui no tenia relació, pero era familar meu, no?

Això corrobora el que ja pensava, és més important sempre el que algú et faci sentir en un moment donat, encara que sigui una hora i mitja fà uns dies o unes quantes "mitges" a la infantesa, que no el convencionalisme d'una família, paraula aquesta que s'hauría de revisar segons el meu punt de vista, la meva família són aquells a qui estimo, d'una manera o altre, siguin amics o famíliars....i aquelles sensacions (música, muntanya, cinema....) que formen part de la meva vida, en un moment donat, per uns anys o per sempre, i punt.

SaluT i Família!

A Can Ricard d'Albelda

2008-01-17T16:08:00.001+01:00

Cap de setmana entre amics de veritat, bon vi, bones viandes, foc, música i agradable conversació...

Els petits plaers de la vida són alhora els més grans i importants..., perquè més?

Quin fàstic les presses de la gran ciutat.

SaluT i Felicitat!!!

HADAS

2008-01-16T01:46:00.000+01:00

Id a la siguiente dirección y disfrutad del corto!
Espectaculares interpretaciones, magnífica dirección, tremendos efectos especiales!

http://www.notodofilmfest.com/

Buscad por el título: HADAS

Exponed vuestra opinión sobre el corto en el apartado críticas de allí mismo!

SaluT i Bon Cinema!

Casino

2008-01-11T11:33:00.000+01:00

Aquest dissabte passat, disfressat amb camisa i xalequillo, al Casino de Barcelona tu!, una nova experiència de vici i perversió UOOHAAA!!!!!!!

Em va sorpendre l'antro, m'esperava molt traje i puro i em vaig trobar molt xino i xina, com els hi agrada a aquesta gent el joc, ufff..., els hi feien pampallugues els ullets...

A part de xinos/es, hi havia fauna "variopinta", desde empresaris amb scort de florero i bitllets de 500, fins a neo hippies amb rasta i fitxes de 10, mafies de l'est, pijos de "barrio alto" i kurrantes de "barrio bajo", realment era un pupurri social digne de veure.

Hi havien diferents jocs, taules de Blackjack i de Poker, Ruleta, Punto Blanco, a part de les inefables màquines "Tragaperras"...., hem vaig aficionar al Poker, primer com a espectador de les partides, i després com a participant, tots contra el Croupier, pimpam pimpam, en un tres i no res 50 eurus van volar..., va ser el punt d'inflexió de la nit, no podia ser que només començar ja m'estigues a la banqueta, era un dia especial i no podia ser que continues la mala sort gaire temps, questió de probabilitats....

El meu raonament va estar encertat, la 2ª ronda va ser exitosa amb un saldo positiu de 80 eurus que podrien haver estat 130 si m'hagés retirat avans, pero ja estava bé!

Al sortir del Casino el moment de canviar les fitxes, això de donar fitxetes i que et donin els billetazos de 50 és un moment sublim, jaja!

M'en vaig anar del Casino abanicant-me amb els 4 bitllets de 50 cual gangster del 3/4, fotent conya amb els colegues (que no van tenir tanta sort...)

Va estar bé la experiència, pero és lloc per anar un dia a l'any, i més jo, que sempre guanyo als meus col·legues a les partidetes a casa, i ja veig que al Casino també..., com no vull abusar i que s'ensorri el Casino per no poder fer front a els meus guanys, prefereixo no anar fins d'aqui un any mínim...., els hi donaré peixet... :-)

SaluT i Sort!

Pelis, pelis i pelis....

2008-01-07T22:27:00.000+01:00

Feia temps que no encadenava un seguit de pelis que hem fessin el pes, ultimament estic de sort.

En Dvdrip

Brockeback Mountain: Amor i patiment
Plan Oculto: L'atracament perfecte
El Caso Slevin: Violència i humor
Ases Calientes: Acció popera a lo tarantino

Al Cine
Rec: Paüra

PD: A veure si esbrineu que significa la paraula Paüra, :-P

SaluT i bon cinema!

Un año más

2008-01-02T12:42:00.000+01:00

Este es el hit que me acompañó durante la noche de Fin de año, noche agradable y relajada entre gente que me quiere, cómo lo están siendo todas estas malditas fiestas, que no me gustan, pero que este año se están comportando bastante bien.

Grupo: Mecano
Disco: Descanso Dominical
Canción: Un año más

Un disco cojonudo a mi parecer.

SaluT! i que aquest any sigui bell per tots vosaltres!

Solstici d'hivern

2007-12-24T11:07:00.000+01:00

No m'agraden les festes Nadalenques, em fan nosa i trobo una desgràcia i vergonya tal com estan montades....

Pero si s'ha de triar....VISCA EL TIÓ!!!!!

MORI EL GRAS CABRÓ!!!

Que tingueu bon solstici d'hivern!
SaluT!

Impotència

2007-12-23T22:52:00.000+01:00

El que més pesa és això, la sensació de que aquest equip vol pero no pot, i no es questió de físic tan sols, és per mentalització, i quan passa això, és que un canvi de cicle s'aproxima, benvingut sigui, cal mirar endavant.
Això si, encara queda molta temporada i molts partits per disputar, jo encara mantinc l'esperança que alguna alegría ens donaràn.

SaluT i Força Barça!

El meme de l'escriptori

2007-12-18T10:16:00.000+01:00

Entomo aquesta idea de meme xafarder que m'ha semblat curiosa de Gossades.

Com sabeu m'agrada bastant anar a la muntanya, hi ha cada experiència de muntanya hi canvío el fons, com l'última va ser a Montserrat doncs aqui teniu el que jo veig aquests díes...

SaluT!

Night Prowler

2007-12-17T00:30:00.000+01:00

De les millors cançons, dels millors álbums, dels millors grups que a parit la humanitat.

I’m your night prowler,
asleep in the day.
(I’m your) night prowler,
get out of my way.
I’m your (Look out for the) night prowler,
watch you tonight.
Yes, I’m the night prowler,
when you turn out the light. .

We SaluT You!

El Montgròs

2007-12-11T01:29:00.002+01:00

Abans de que la amigdalitis m'ataqués sense pietat vam fer una ràpida i contundent raid per la muntanya més nostrada de Catalunya, Montserrat, on entre serres conglomerades, humides i verticals valls i camins trenca-cames vam assolir el nostre repte del dia, el pic del Montgròs (1.133 m.), ample base de vista privilegiada de la resta de Montserrat i de tot Catalunya, llàstima de la calitja boirosa de les planes que no deixava veure massa inmensitat, però bé...

El nostre grup el formàvem quatre humans i dos gosses, trempades elles que van fer el camí triplicat, deu ni dó!

Aquesta vegada vam tenir un magnífic guia que ens portà sàviament pels múltiples camins de la serra, entre coves de parrillada, pujades exigents i lliscants baixades.

Una bona part del recorregut el vam fer corrents potser empesos per la força de les gosses i el desig d'intentar emular el poder animal, res més lluny de la crua realitat, jeje, però va estar molt bé.

Low, gràcies per fer de guía, gran descoberta això de Montserrat! (Com baixes cabrón :-P)
Rankor, encantat de coneixe't, espero que sigui la primera de moltes excursions més! (També baixes a mil eehh!)
Terra i Duna, Wapes!
Barretinaire, a tú que vols que et digui..., un pesic al cul si vols! JAJA!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Amigdalitis

2007-12-08T12:51:00.000+01:00

Amigdalitis

De Wikipedia, la enciclopedia libre

La amigdalitis en la inflamación de las amígdalas faríngeas. Agmidalitis (Strep Throat en Inglés), Streptococcal pharyngitis es una forma de infeccion estreptococal del Grupo A que afecta la faringe.

Se dividen en agudas y crónicas.

Síntomas

Dolor de garganta, amígdalas se vuelven blancas o rojas, aparicion de pus en las amigdalas, fiebre, problemas al tragar o comer. Otros síntomas puede incluir dolor de cabeza o dolor de estomago. Tomar líquidos calientes puede ayudar. Jugo de Naranja u otras bebidas cítricas no son recomendadas para consumir, ya que los ácidos en ellos puede irritar la garganta.

Tratamiento

Calmantes para la disfagia.
Antiinflamatorios.
Antitérmicos.
Antibióticos (penicilina) si es bacteriana (streptococo o β-hemolítico), paracetamol si es vírica.
Hacer gargaras de agua con limon.
Hacer gargaras de agua tibia con sal
Hacer gargaras de agua tibia con bicarbonato

Després de casi dos anys sense posar-me malalt, aquesta merda m'ha tingut al llit uns quants dies... Tres conclusions:
1.Odío estar malalt.
2.Sóc molt mal pacient.
3.No he parat de veure sucs de taronja (per després veure l'apartat Síntomas sobre aquesta enfermetat a la wiki....)

SALUT!!!