GR desde Bagà

Aquest dissabte tocava el Comabona (2.547 m), pic imponent en plena serralada del Cadí, peroooo, l' horatge, altrament dit lo temps ens ho va impedir, només arribar al punt de sortida va començar a nevar copiosament i com corríem el perill de quedar incomunicats (no teníem cadenes pel cotxe) doncs vam resoldre baixar fins a la població de Bagà (800 m) i desde allà agafar el GR 4-2 sense meta definida, només les hores com a factor a dependre.

Després de dubtar una mica per trobar el començament del GR, vam enfilar una carretera local asfaltada fins arribar poc després al Restaurant i antic convent de La Mare de Deu del Paller on ens vam trobar una estampa ben divertida, desde un corralet proper una estranya "família" d'animalons ens va rebre al nostre pas, dic estranya perqué estava composada de dos ases, dos ponis, una truja i el seu porquet i per últim un gat petitó que s'assemblava molt al meu Roi, i dic família perque es donaven com petonets entre ells, una cosa ben idil·líca i a la vegada sorprenent....(no anava fumat ni begut encara que el meu company anés amb una bota carregada d'un aspre ví...)

Continuarem el camí ja pel mig de la muntanya i amb un cert grau d'ascensió força maco fins arribar a una preciosa plana anomenada Paller de Dalt, on més tard el caganer faría la seva funció estel·lar (però aixó ja es una altre història :-D)

Després de la plana sempre vé una pujada i aquesta no és va fer de rogar, el camí s'endinsava entre el frondós bosc de pi vermell clapejat de neu en varis trams, cosa que ens va fer molta il·lusió encara que el factor blanc ens confongués en més d'una ocasió per trobar el bon sentit de la marxa, però el camí no era gens díficil d'endevinar i seguint en més d'una ocasió les petjades de cabirols i altres bèsties vam arribar a l'indret anomenat Collada Gran (1400 m) d' on els camins és bifurcaven en tres o cuatre direccions, vam trïar la direcció que ens portava a un indret anomenat Sant Marc, però després de caminar una estona ens vam adonar que l'hora s'ens tirava al damunt i vam retrocedir fins a l'avans esmentada Collada Gran per fer un mos.

I som-hi cap a baix! Sense incidències remarcables tret de l'espectacle del caganer dalt d'una pedra, de la nova visita de la família de "Rebelión en la Granja", i d'alguna salamandra morta pel camí (algún dia en trobarem de vives!!! ;))

En resum, excursió maca per la serra del moixeró que ens va suplir perfectament la malifeta que ens havia fet el temps durant el matí i que ens va impedir assolir el nostre primer objectiu ( radiant sól que va fer al llarg del migdia i la tarda cagun tot!)
Per cert, la primera vegada que no trobem ningú més en tota l'excursió, quina tranquilitat!!!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!