Orígen dels felins domèstics

29/6/07
Tots els gats doméstics del món provenen d'una estirp de felins salvatges que habitaven el Pròxim Orient fà 100.000 anys!, ostres tú, que no ho sàpiga la CIA que encara els voldrà entaforar a Guantánamo acusats de pertanyer a Al-Qaeda.... :-S

Notícia apareguda avui al Periòdico de Catalunya:

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
Tots els gats domèstics de l'actualitat, des del més mimat fins al més rebel i des del més fosc fins al més blanc, amb cua o sense cua, procedeixen d'una estirp de felins salvatges que van viure al Pròxim Orient fa aproximadament 100.000 anys i que van ser domesticats en aquesta mateixa regió fa uns 10.000 anys. Això és, com a mínim, el que defensa un estudi internacional, amb participació espanyola, que ha analitzat l'ADN mitocondrial d'un miler de gats de tot el món amb l'objectiu de traçar un arbre filogenètic. Els detalls de la investigació es publiquen en el número d'aquesta setmana de la revista científica Science. Els felins domèstics serien, per tant, un dels primers fruits de la transformació dels caçadors del paleolític en els agricultors del neolític. Concretament, suggereixen els investigadors, els gats silvestres es van acostar al món dels humans a la recerca dels ratolins que, per la seva banda, haurien arribat atrets per les primeres sitges de cereals. Els agricultors no trigarien a descobrir els avantatges de tenir al seu costat els inquiets mixets. I aquests, de caràcter esquiu en el medi natural, es van transformar de seguida en mascotes mimades. Després, quan els habitants del Creixent Fèrtil --des de l'Iraq i Síria fins a Israel i el Líban-- van emigrar cap a noves àrees, es van emportar els seus inseparables companys. Des d'Egipte fins a Xipre Encara que les teories clàssiques defensaven que els gats van ser domesticats a Egipte fa uns 5.000 anys, el 2004 ja es van trobar evidències --un aixovar funerari amb un gat de regal-- que el procés s'havia desenvolupat a Xipre, com a mínim, fa 9.000 anys. Per analitzar els possibles parentius, els investigadors, coordinats per Carlos Driscoll, de l'Institut del Càncer dels EUA i la Universitat d'Oxford, van comparar les seqüències de l'ADN de gats domèstics de tot el món i de cinc subespècies de gats salvatges (Felis sylvestris): gat salvatge europeu, gat salvatge del Pròxim Orient, gat salvatge de l'Àsia central, gat salvatge de l'Àfrica meridional i gat xinès del desert. La qüestió era complexa perquè fins i tot avui dia és difícil distingir de manera morfològica i genètica entre alguns gats casolans i els silvestres. I encara es continuen encreuant entre ells. El resultat obtingut de l'anàlisi genètica va ser que l'Adam i l'Eva dels gats domèstics van viure fa 100.000 anys i corresponen exactament a la subespècie Felis sylvestris lybica. Avui dia encara se'n poden trobar a Israel i a la península Aràbiga, molt lluny de zones habitades per humans. Es tracta de gats salvatges genèticament molt semblants al gat domèstic, va explicar a l'agència Efe un dels participants de l'estudi, Miguel Delibes de Castro, investigador del CSIC a l'Estació Biològica de Doñana. També hi ha exemplars similars al nord d'Àfrica. Un apartat específic dedicat a Espanya en l'estudi internacional demostra que els gats salvatges europeus procedirien d'una població que hauria estat refugiada a la península Ibèrica durant l'última glaciació. En algun moment, aquestes poblacions "haurien quedat restringides a la Península, quan Europa va estar coberta de gel, i després des d'Espanya van recolonitzar el continent", explica Delibes. L'Estació de Doñana ha aportat al treball material genètic de l'espècie. Als científics espanyols els preocupava des de feia temps la conservació del gat salvatge i la seva relació amb els gats domèstics, diu Delibes. "Com que havíem treballat conjuntament amb l'equip nord-americà en la genètica del linx ibèric, els vam plantejar un estudi conjunt sobre la genètica del gat salvatge ibèric; aquesta proposta inicial s'ha acabat integrant més tard en un estudi més ambiciós, que és el que ara es publica", conclou.

Doncs ara que dius...., el Piolet desde ben petit ja feia com entrenaments clandestins per les zones inexplorades de la cuina....uiuiuiiiiiiii.................

SaluT!

3 Comentaris:

maria ha dit...

JAJAJAJA!!!Doncs els nostres petitons estan ja tan remimats que són moooolt carinyosos però, sí, sí que tenen el seu costat salvatge d'anys i anys de generacions ;) i això no s'ho treu ningú :)

simón ha dit...

Vulguis que no, un animal te una part de salvatge que efectivament no li treura ningu, ni que sigui perque mai podran tenir el seny d'alguuuunes persones (no totes que hi ha molt de ruc pel carrer).

Ronron ha dit...

Molt interessant l'article! :) Jo sabia que es deia que procedien d'Egipte.