Ciclisme i breu apunt de muntanya quinzenal ;)

26/7/07
Hola gent! Jo flipo amb el que està passant any rere any amb el tema del ciclisme, una disciplina esportiva que a mi m'agrada molt, principalment el Tour de França, però...que cony passa amb el dopping? es una moda, una forma de protesta o sencillament heu caigut en el món de la droga com qualsevol fill de la mina o barris equivalents....?

Doncs no! La meva opinió és que us collen massa desde dalt (equips, directius, federació, etc..) La Pasta, La Pasta!!! i alguns de vosaltres opteu per la via ràpida! Xutes de sang supervitaminada i de químics inflacames, vosaltres no sou els principals culpables, però sou els que sortiu més mal parats! No ho feu més! que no passi que desprès de fer 3000 quilòmetres a tota metxa (i l'entrenament inhumà previ per aguantar-ho), una etapa us sentiu presionats i us xuteu les venes a tutiplen i us vingui un senyor gras, calvo, ric i amb un bon puro a la boca dient...."Fot el camp de la meva carrera, no vull yonkis aprop meu, que tú no ets un esportista!...."
I vostè si que ho és? senyor calvo, ric, gras i amb puro en boca..., vosté es considera esportista i/o qualificat per desqualificar els corredors?
Vinga som-hi! Ara mateix el vull veure pujar un port de 1ª en 15 minuts! Ep!EP!EP!!!!

Vull que tornin els herois! (tambè els de la tele, pero no parlo d'ells!) Vull els Perico Delgado, Roche, Fignon, Indurain, Rominger, Zulle, Escartín i tota aquesta colla de supermans amb els que jo flipava, gaudía i m'esforçava amb ells suant cada pedalejada pujant els Tourmalet i l'Alp d'Huez assegut al sofà d'un estiu qualsevol i emocionant-me amb les seves derrotes i victòries.
Els que esteu lluitant ara mateix al Tour tambè sou herois, que cap neci us faci dubtar, perquè només vol amagar la seva enveja malsana.

I bè, aquest cap de setmana tocava muntanya, i el company, jo, i un nou participant amic i bona gent vam fer una preparatòria de la MM (que s'apropa a marxes forçades la kbrona).
Per anar ràpid diré que vam fer Sant Celoni-Canet, 37km amb calor, suor, i una bota de vi que ens va acompanyar les 6 hores que vàrem trigar en assolir l'objectiu, les demés hores del día dedicades a omplir la panxa, la platja, les cervesetes al xiringitu, algun porret i la bona companyia tot amenitzat amb havaneres i un mòbil mp3 atronante de vecinos!
(Ressenya de la ruta trobada durant el camí)

Reportatge Fotogràfic

Apa! SaluT! Mar! i Muntaya! I Visca el Ciclisme!

2 Comentaris:

maria ha dit...

UN BON ESPORTISTA, ABANS DE "DEIXARSE" DOPAR, HO DENUNCIARIA INMEDIATAMENT. NO ENTENC PERQUÈ HO FAN. SI HO AVISSEN AMB TEMPS NO HAURIEN DE TENIR CAP DUBTE DE Q TINDRIEN TOOOOOT EL SUPORT DEL MON!!

simón ha dit...

Crec que per l'any que ve m'apuntaré jo al Tour de França, i nomès consistirà en que arribi a la meta, ni que sigui a 2 hores del primer, perquè els aniran fotent a tots fora per dòping i guanyaré...

És trist...