El Balandrau

Aquest dissabte passat hi havien ganes de muntanya, entre dues possibilitats ben bones vàrem agafar el Puig del Balandrau (2.584 m.) com a destí del dia, la ruta a seguir era una circular que sortia prop de Queralbs, s'enfilava cap a la bonica Vall del Freser, passant aprop del Refugi Coma de Vaca (2.100 m.), s'enlairava cap al Balandrau i desprès seguint el llom de la muntanya per l'altre cantó passant prats i boscos s'arribava de nou al començament.
Ja és nota el començament de l'estiu, almenys durant la primera etapa de l'excursió (de Queralbs al Refugi Coma de Vaca) la calor, la suor i la sed van ser omnipresents, el camí molt i molt bonic serpentejant per la Vall i agafant alçada a batzegades va ser tan dur com bonic.
Una vegada arribats a l'altura del Refugi (bé, una mica més alts ja que el camí que seguiem no passava pel refugi propiament) vam fer un petit refrigeri amb les magnífiques vistes de la Vall del Freser i les muntanyes circundants i resolguerem continuar ja que de nou (i em cago en tot) començava a virar el vent portant nuvolades sobre la Vall.
L'ascensió, ja sense camí marcat, va progressar sense dificultats a ressenyar a part del normal cansament, seguint un petit rierol escoladís entre les roques i passant el terreny herbat i plè de flors precioses veièrem una petita famíla d'isards que ens miraven encuriosits desde la distància amb la tranquilitat del qui se sap en el seu territori, i una mica desprès pujant que pujaràs tot un ramat (30 o més individus) ens guaitava la nostre feixuga ascensió, quins bells i poderosos animals...
Així arribàrem al cim, vistes minses pel que podría haver estat, núvols i una neblina punyetera ens feien la guitza, pero s'intuïa la majestuositat de la contrada.
Recuperades les forçes començàrem a baixar pel llom de la muntanya, primer per prats idíl·lics plens d'isards, després per un bosc de pi negre encantador i més tard per un bosc cada vegada més tancat i vertical on vam perdre l'orientació (es que els boscos...) i entre dubtes i alguna caiguda cómica vam aparèixer a la petita carretera que ens portà en 2 km. a l'inici de la nostre excursió, això si, durant el tros de carretera vam importunar una parella que havia buscat un lloc apartat per deixar anar la seva passió, no contaven que apart d'animalons tambè surtirien del bosc un parell de muntanyistes ferèstecs...:-P

En definitiva, una magnífica jornada, una natura exultant i una mica de comicitat i erotisme! "Love is in the air"....
Aquí la ressenya de tan sugestionant escapada... :-)

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

PD: Company!...Ejem...S'ha d'apretar el gatell del expenedor perquè surti benzina!...Ejem...Eh company! :-P