Si senyor! A la tercera va la vençuda! Els companys i jo arribarem a la meta de Montserrat a les 21 hores clavades desde la sortida de Collformic, esgotats pero contents que t'hi cagues.Cosetes:
-L' oratge va ser formidable durant tota la prova, cosa que vaig pagar amb l'arrivada del día, un sol implacable em cremà l'energía implacablement, tambè culpa meva per una mala hidratació, em venien pajaras tu! Lliçó apresa!
-Una espesa capa de pols degut a la sequera i aixecada per tot l'amalgama de peus feia en molts moments irrespirable l'ambient, i jo que sóc al·lèrgic a la pols...., els pulmons s'em tancaven!
-En un moment de la prova un persistent dolor a la part inferior de l'esquena em començà a tocar la pera, arribats a Camí Moliner li vaig demanar consell a una guapota i simpàtica infermera, la cual ràpida com un llàmpec em va començar a tocar...el cul! Que no noia, que es una mica més a dalt...jeje :-), em va donar una pomada que realment em va anar de perles mentres ens deia que erem uns herois!..., tot i saber que res més lluny de la realitat, qualsevol palmadeta a l'esquena sap a glòria tu!
-I bè, el dolor i la pajara em tornà en el pitjor moment, en la pujada a Montserrat, sort que el company que anava més fresc m'acompanyà aquella mala estona! L'altre company va fer bè de fer vía cap a dalt, tenía un greu problema al peu que més valía no parar-se gaire, i així, jo fent l'acordió hi ha batzegades d'orgull vaig arribar a la meta amb un somriure d'orella a orella.
En definitiva, la meva meta era arrivar i fet està! Però va saber greu la baixada de ritme de la segona part de la prova, per tots els problemes que he comentat i d'altres, això si, m'ho vaig passar formidable caminant amb els meus companys i espero que és repeteixi en moltes altres ocasions!
PD: Honors al mestre kel que ens el vam trobar a la sortida casi de casualitat, vaig coneixer el seu company de pis, van sortir 20 minuts avans que nosaltres, els vam atrapar als primers avituallaments però desprès és van evaporar per marcar un temps final de: 17:45 minuts!
Feliçitats tiu!
I tambè honors al col·lega del Luis, que sempre ens el trobem, que aquesta vegada estava mig xunguet, pero tot i així a partir de Sant Llorenç Savall va desaparèixer i que soposem que haurà arribat amb un bon temps.
Honors a tota la gent que fà aquesta prova, companys/es cal estar boig!
I honors a la gent que manté la flama encesa dels orígens d'aquesta prova, no hi ha futur sense passat.
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
9 Comentaris:
Enhorabona!! Ja t'has recuperat? Al company amb el problema als peus li està apunt de caure les ungles del dit gros! Ja que al caminar per no fer-se mal, havia d'arropenjar-se amb la punta dels dits. En fi...Que us felicito! Ja tinc ganes de veure les fotos. :)
Ei!
Felicitats també a vosaltres!
M'estranyava haver-vos perdut el rastre, perquè portàveu molt bon ritme al principi, però sí que és una cursa en què les lesions tenen molt a dir. En tot cas, l'important és arribar!
I mira, nosaltres fa dos anys vam fer 23h, el passat 21h, aquest any 18h30 (o 17h45 en el cas d'en Kel)... La Mm curteix! Així que ja sabeu, l'any que ve més!
-- L'esmentat company de pis d'en Kel
Gràcies pels honors, Albert. La veritat és que estic molt content de com ha anat la Matagalls, a veure si avui/demà faig post, però la veritat és que el tema lesions és el més important de la Matagalls. Cal anar ben preparat i també tenir sort.
Ole per l'arribada a la meta :)
Simon - Kel
Felicitats i l'any vinent a tornar-hi!
Doncs jo, que sóc el dels peus xungos, sols puc agrair el suport mostrat pels meus dos companys d'aventura. Ha estat la meva primera MM i sense ells segur que no ho hagués provat mai. No havia caminat mai amb ells i l'estrena ha estat una passada, espero continuar fent sortides junts. Em sap greu no haver pogut arribar tots junts, però la darrera pujada va ser brutal i jo no m'aguantava els pets. El proper any segur que millorem la marca. Felicitats a tots.
Ei nois!!!MOLTES FELICITATS!!!QUE REQUETEBÉ QUE VA ANAR TOOOOOT!! :D DESITJO QUE L'ANY VINENT HO TORNEU A FER I GAUDIU TANT O MÉS QUE AQUEST. Com diu l'Edgar, el més important és arribar :) i a ser possible bé JEJE ;P
P.D.: Que una infermera guapota et va tocar el cul???? Això no m'ho habies dit, ein?ein?
Et felicito per haver-la acabat!!
L'any que ve a millorar els temps.
O_O Renoi ... 21 hores .. Quina marató!!
S'ha de tenir molta força de voluntat.
La veritat és que només faig exercici darrera una pilota. I pujar muntanyes amb l'esfèrica als peus és massa complicat!! xD
Ei Albert, sóc l'Òscar, el col·lega del Luis. Felicitats per haver arribat a Montserrat!! Gràcies per enrecordar-te de mi al blog. Al final em vaig anar recuperant, tot i el problema dels peus i vaig fer 16 hores. Però l'important és arribar, sigui quin sigui el temps. Sóm herois, nois!!
Fins l'any que ve!!
Òscar González
Publica un comentari a l'entrada