Excursió per Ordesa (Refugi de Góriz)

Fà unes setmanetes, a mitjans d'aquest Agost tan atípicament fresquet, vam fer una sortida als bells i mítics paratges de la Vall d'Ordesa, una primera exploració d'aquest entorn que ens va deixar fascinats per la grandiositat de les muntanyes que la circunden i la inmensitat d'aquesta Vall glacial, no m'estranyà gens que sigui un dels punts clau de qualsevol muntanyenc pirineista, impresionant.
La nostre ruta començava a la Pradera d'Ordesa, on arribàrem en autobús desde la població de Torla, una multitud de persones (families, gent gran, parelletes...) passaven el dissabte disfrutant a la seva manera del bell paratge, nosaltres (aquest cop erem cinc intrépids) començarem a pujar amb els motxilots a l'esquena cap al nostre objectiu, el Refugi de Góriz (2.220 m.), el camí de seguida començava a pujar entre un bosc de faig molt bonic, paran per gaudïr de les cascades que el riu Arazas deixava al seu camí.


Un cop superat aquest primer tram de camí arribarem a les Gradas de Soaso, un espléndid lloc on la muntanya havia creat unes escales per on l'aigua baixava amb empenta creant un seguit de cascadetes molt bufones.

Una mica més a dalt sortint a un prat i arribant a la famosa Cola de Caballo, preciosa pero mancada d'aigua, veierem per fi la inmensitat de la terra que estavem trepitjant, el Circo de Soaso ens saludava amb les seves impresionants parets.
Arribats a aquest punt hi havia dos posibles itineraris, un que passava per les Clavijas de Cotatuero, i l'altre que feia una petita volta però en el cual no s'havia de fer peripecies aèrias per arribar dalt de la paret, decidirem pujar per aquest últim, entre altres coses perquè no portàvem l' equip necessari per afrontar les Clavijas.

El camí en aquest tram era duur, pero a cada parada que es feia i girant la vista a la nostre esquena contemplavem un esplédid paisatge que ens animava a pujar més i més. Un cop superat una petita paret per on t'havies d'ajudar amb les mans per progressar arribarem sense més problemes al Refugi de Góriz, on una gentada de muntanyencs descansava i xerrava, nosaltres buscàrem lloc per plantar les tendes entre una munió de "bolets" que per aquí i per allà colonitzava el terreny, plantàrem les tendes en un lloc que ens assemblava bastant planer, cosa que unes hores després es demostraría errónea, ja que per exemple un servidor es va aixecar més d'una vegada per la nit intentant reptar de la porta de la tenda cap a dalt on primigeniament estava situat...

Un dels companys, cuiner de profesió ens va deleitar per la nit amb una sopeta calenta i unes hamburgueses amb pa bimbo que van saber a gloria bendita la hostia puta.

I aquella nit, per fí vaig veure el cel, les estrelles, les constel.lacions i els estels fugaços després d'un munt de temps, la gent urbanita no sap el que és perd...

El dia es va aixecar rúfol, pero de seguida va escampar i amb pena pero amb glòria i encara que teníem previst tornar per un camí alternatiu anomenat Senda de los Cazadores, vam descendir pel mateix camí que havíem fet el dia anterior ja que un dels companys tenia una de les cames mig xunga, i optarem per seguir units pel camí conegut i més fàcil.

Que gran és la muntanya i com m'agrada! Monte Perdido, Taillon, Cilindro de Marboré..., ja ens veurem!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!