Hola nois/es!Avui us parlaré d'una fantàstica muntanya anomenada Pedraforca (2.498 m.), la cual va ser coronada (bè, el pollegó superior) per un parat sense rumb i un enginyer en procés.
Això va succeïr fà un parell de setmanes, durant aquest temps m'he capficat en temes personals que m'han tingut ocupat en mil i una cabòries com diria aquell, per bè o per mal aqui estic un altre vegada.
Seré breu amb la explicació de tan magnífica excursió...WAU! XICO! WAUUU-WAUUUUU!!!!!!!!!
Acollonant muntanya que tot amant de la natura hauría de
disfrutar, respectar i cuidar, això si que és una maravella collons! Sentir el fred de la roca a les mans, trepitjar les seves escarpades parets i tarteres, estirar-te sobre un mar d'herba suau i evocador...Primer ens van rebre els boletaires (una espècie per investigar...), després la solitud més aclaparadora fins arribar a la paret on un munt d'humanitat intentava pujar les parets, el cim on no hi cabia una agulla ens deparà núvols i fred
(com sempre a la merda la vista...) i més tard pluja que ens acompanyà la baixada fins la enforcadura, desprès de nou la solitud més bonica només trencada per en George Michael de les muntanyes pujant al galop cap al tard...I al arrivar a Gósol (preciós poble) ens esperava un dels grans plaers del mu
ntanyisme, la birra ben fresca rajant per la gola assedegada...Tinc un cacau mental de cal ample, però la muntanya sempre hi serà i la gent que m'estima sé que sempre estarà amb mi! A la merda el demés.
Un petó per tots/es
Aquí teniu la ressenya
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
3 Comentaris:
Clar que sí Albert, el que importa en aquesta vida són les persones que et rodejen i la natura, que també ho fa sempre.
Quines vistes més maques, sí senyor...
Ei!Quin relat més maco!Una muntanya, per més escarpada que sigui, es deixa pujar. La vida, en canvi és molt escarpada i molt sovint trobes impossible poder superar segons què. Et quedes bloquejat. Astorat. Però igual que les muntanyes i la natura, es pot arribar a gaudir moltíssim. Assolir o no el cim, bé, això depen de les perspectives i aquestes són molt personals. ANIMS!! :) MOLT POSITIVISME, MOLTA SALUT I MOLTA NATURA!!
Jo l'he pujat dos cops, i no descarto tornar-hi més vegades. És una muntanya carismàtica del nostre país.
No se si ja la havies pujat, però val pena que hi tornis amb bon temps perquè les vistes son acollonants.
Publica un comentari a l'entrada