El Taga

Aquest dissabte tot alegres i cofois vam fer via cap terres ripolleses, després de perdrens a la sortida de Barcelona vam entomar el bon camí de seguit, passant per poblacions d'alegre record per mi com Campdevànol, la histórica Ripoll i la turística Ribes de Freser, fins arribar al nostre destí, el pintoresc poble de Pardines, un indret bucólic ben plantat al mig d'una vall preciosa.

Vam agafar els nostres "pertretxos" i després d'un talladet vam fer via sense pressa pero sense pausa cap al nostre destí final, el Taga (2040 m.), el pic majestuós que corona tan magnífica vall.
El primer tros de camí es fà molt fàcil, una pista forestal, primer esfaltada i després de terra que discorre amb un cert grau d'inclinació peró amb el terra ben afermat, passant per camps farcits de vaques i de vadellets, per una casa de pagés ben maca i per l'ermita romànica de Santa Magdalena on la gent de la contrada fà els seus aplecs i balls sardanistes.

Caminant, caminant s'arriba a un plà on el camí és perd i l'únic que val és el sentit comú per trobar el millor camí i el menys feixuc. Després d'anar pujant per prats plens de terra argilosa i relliscosa vam topar-nos amb l'última etapa, un mant de neu empinat ens esperava fins arribar al mític pic, la pujada és va fer feixuga pel grau d'inclinació i per la neu que malgrat no relliscar gaire es feia més dur donar cada pas.

Vam desviar-nos cap a la carena per fer més fàcil el camí i amb el pic a la vista i l'ànim reforçat es va fer l'últim tros en un "santiamén", un altre fita a la butxaca!

Després d'admirar la vista i les àligues que donaven voltes a ras del pic tornem-hi cap a Pardines, malgrat que la nostre intenció era fer un mos al capdamunt pero es va girar el vent, els núvols van començar a enterbolir el cel i no era plan de que ens pillés un turbot al pic!

La baixada va ser ràpida i alegre per la fita aconseguida i per estar en tan bonic paratge, van caure quatre bolves de neu que encara van fer més ídil·lic el retorn.

En resum, un pic molt fàcil i amb vistes molt panoràmiques, 5-6 hores anar i tornar inclosa l'obligada parada al pic per contemplar i evadir la ment.
Donem les gràcies als bojos del Madteam per la seva magnífica pàgina de logística muntanyaire d'on vam treure la informació necessaria per fer el pic.
Ressenya de la ruta

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Naval Xixón

Aixó si que és lluita social, hostia!!!
Aquest és un video molt recomanable de com fer front a les injustícies del poder.
Salut!

Els deus i les vaques sagrades menjen alós flito con calama gigante...

Tres retalls d'ahir, un dia qualsevol de Febrer, on va morir un home sota les rodes del metro, un calamar gegant va ser "pescat", i a la vaca sagrada Ronaldinho li van pescar la panxolina i ha começat a morir el seu crédit davant l'opinió pública.....


Us imagineu que esteu en el metro, enfadats amb TMB perqué espereu i espereu i el catxarro no vé, penseu en els votres problemes, o amb alegría de fer alguna cosa després que us agradarà, hi arriba el metro i doneu un pas endavant....i....POP! Ja heu mort, no existiu, sou una puta notícia als diaris, tristesa per uns kuants i recoxineo per uns molts, heu deixat d'existir perque un fill de puta us a empentat a la via perqué si, sense cap raó aparent, perqué se li ha girat el cap, perqué vol jugar a ser deu...., el món está plé de fills de puta, i de desgraciats que cauen a les vies, i no necesariament del metro...

Sabeu que aquesta raça de calamars gegants fins fa poc era una quimera? Un ésser de llegenda que només existia en els llibres d'il·luminats com Jules Verne? Doncs com moltes altres fantasíes s'ha tornat realitat, un tros de carn de 10 metres d'eslora i uns ulls negres de la mida de rodes de cotxe..., ja falta menys perque surti a la carta del xinés del cantó de casa, - Alós flito con calama gigante? chi? ...., a començat el seu declivi.

Sempre passa igual, pero cony! es normal, no? Al cap de 4 anys d'estar guanyant una pasta fent alló que mes t'agrada i que els nens t'adorin com un deu, es normal que el tiu hagi volgut ser el primer en tastar la deliciosa menja del dia...., digueu amb mi...-Alós flito con calama giganteeee!!!!

SaluT!

Grindhouse

Quina pinta friki té aquesta peli, per qui no ho sàpiga és una peli composada de dos parts d'una hora de duració cada una, la 1ª dirigida per Robert Rodríguez (Planet Terror)) i l'altre per l'inefable Quentin Tarantino (Death Proof). El tros del trailer que surt la tia coixa amb pota-metralladora-bazooka no té desperdici...., ja estic esperant que l'estrenin...xD



Aqui us deixo amb el trailer de "Grindhouse"

Canvi Climàtic

Estava pensant que ahir van succeïr tres moments que em van fer reflexionar, el primer de bon matí, vaig quedar amb una amiga per llegir a la platja, vaig agafar-me alguna cosa d'abric perque mantenia l'esperança que encara que fes sol fos un dia mitjanament normal de febrer, pero res mes enllà de la realitat..., la gent anava en banyador, o directament sense res (un nudista perdut...) i fent-se remullades a l'aigua, un sol que queia a plom, de justicia, era realment com si de cop i volta ens haguessim traslladat a un dia de pimavera, o d'estiu directament....
A primeres de canvi agraeixes aquet bon temps, et despilotes, et mulles i agraeixes a la mare natura que sigui tan esplendorosa, pero ens hauriem d'adonar que aquesta mare natura tan bona s'està morint a marxes forçades per la estupidesa humana.
No només es la temperatura, la manca de pluja, etc..., també són les olors, les sensacions! Fà dies que s'olora a un temps que hauria d'arribar d'aqui uns mesos! Són dies, semanes, i ja mesos que la cosa no canvia, no exagero, es la realitat, no fa fred, gens de fred, i no n'ha fet desde que a començat aquest "hivern", el canvi climatic ha vingut avans d'hora i ens a deixat en gallumbus.

Després al marxar-me amb motu cap a casa m'he creuat el jugador de basket Roberto Dueñas que anava conduïnt un Mercedes 4x4, i al costat, com no, una preciositat de dona, encara que no vingui al cas llenço la pregunta de perque l'home ric sempre té una model al costat, sigui lleig, simpatic, baix o alt...., son pols que s'atrauen?



Al que anàvem, 4x4 Turbo!, en el transcurs del meu viatje de retorn cap a casa vaig veure almenys 10 d'aquets trastos mastodóntics, i aixó per anar per Barcelona...., gasta, consumeix carburant, més cavalls, més benzina, mes asfalt..., estem tan borratxos de civilització que no veiem res mes que els cavalls que tenen els nostres cotxes? Que desgraciada es la humanitat.
PD: Per cert, alló del Roberto Dueñas cantant "Madrid se quema..." a la Plaça Sant Jaume i sent de Madrid com es no té preu :-D


I un últim apunt, per la nit, gràcies a una amiga vaig poder asistir de gratis a l'estrena d'un parell de documentals, un en el format Imax ("Shackleton Aventura Antartica") i l'altre en 3D (Taurons 3D), l'Aventura Antartica molt recomanable, i be a "cuentu" perque en un moment donat surten imatges de principis de segle XX i d' ara en la mateixa zona del continent antartic, on avans tot era neu i no es veia cap esvoranc, ara es una explanada cicatritzant per mils d'esvorancs...., no era un documental sobre el canvi climatic, ni tan sols van fer referència, pero ja sense voler-ho surten les ferides de la terra.

Fins un altre!

Roi

Aquí teniu el Roi, un petit felí maltractat per la societat (felina o humana...) que va passar un calvari (mig mort al carrer, bronquitis, associacions d'animals, adopció fracassada....)fins a recal·lar amb nosaltres, de moment no té queixa, i el més important, nosaltres tampoc! :-D




Com es fà estimar el petit cabró!