Dersú Uzalà

11/2/08
"-Quina mena de temps fa...-vaig dir al company de viatge-. No és ben bé boira, ni acaba de ploure, no s'entén, oi? Tu què creus, Dersú, el temps s'aclarirà o empitjorarà?

El gold aixecà la vista cap al cel, féu una mirada al seu voltant i continuà caminant en silenci. Al cap d'un minut, s'aturà i respongué: -Nostre pensi així: terra, turó, bosc també persones. Ara suïn. Escoltis!-es posà alerta-. Seu respirin, també persones...

Continuà endavant i encara parlà molta estona de la seva visió sobre la natura, on tot era viu, com les persones."*

Autor: Vladímir Klàvdievitx Arséniev (1872-1930) prengué part en dotze grans expedicions científiques entre 1902 i 1930 a la part més oriental de Sibèria. De la documentació geogràfica, botànica. geològica i etnogràfica acumulada, escrigué més de seixanta obres, d'entre les quals Dersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri són les més celebrades.

Gran llibre d'expedicions, d'amistat, de respecte i de natura. I d'un món, uns homes i una manera de fer en perill d'extinció per la voracitat humana.

*Exemplar traducció de l'obra a càrrec de Miquel Cabal.

A la web d' Enric Faura podeu trobar el pròleg que ell mateix és va encarregar de fer per la versió del llibre que m'he llegit. Molt recomanable.

Si no sou de llibres també podeu gaudir de la pel·lícula feta pel mestre Kurosawa, Dersu Uzala, gran obra mestre del cinema versionant el magnífic llibre, que és pot demanar més?


SaluT i Respecte!

7 Comentaris:

maria ha dit...

UO!Doncs res, q s'haurà de llegir. Un més a la llaaaaaaarga llist q tinc pendent ;)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No entenc això que expliques que diu en Glod. Què diu exactament?

Salutacions.

Aka ha dit...

Hola Xiruquero, el Gold està expressant a la seva manera la seva forma de veure el món que l'envolta, allò que per nosaltres només és humitat, boira, fenómen meteorològic en definitiva..., per ell és una mostra més de la VIDA de la terra.

És animisme en estat pur.

SaluT!

de secà ha dit...

Pinta bé el llibre, quan me l'hagi llegit et dic el que. Acabo amb EL INQUISIDOR i a veure si m'hi fico. Crec que aquest tio i jo podem tenir coses en comú.....

simón ha dit...

Bé, no és del meu estil, però tot llibre que agrada ha de ser plasmat, perquè encara que només hagi agradat a una persona, ja ha acomplert la seva missió.

Miquel ha dit...

Quan citeu el text d'una traducció, hi hauríeu de fer constar el nom del traductor… Després de traduir les 740 pàgines que té aquest volum, us asseguro que resulta una mica decebedor veure que tothom es pensa que aquest llibre es va escriure en català.

D'altra banda, desitjo que us agradi.

Aka ha dit...

Tens tota la raó Miquel, mea culpa i tot el reconeixement per la traducció tan acurada de l'obra.
Sense ella potser no hagués arribat a llegir mai el llibre.

Corregeixo el bloc doncs.