Bola de Drac

16/4/08
Vinga! En record d'aquells feliços temps on esperàvem al dia següent per comentar el capítol de Bola de Drac amb els amics i aconseguir noves fotocòpies de la sèrie.

Capítol 1









Diuen que la melangia és símptoma que ens fem grans, que anem cap avall, que ja no hi tenen cabuda els somnis en la nostre vida plena de problemes....., jo en canvi no entenc el futur sense el passat...

I tinc més somnis que mai!

SaluT!

6 Comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El meu fill també hi quedava embadalit amb Bola de Drac. I jo amb ell!

Endavant amb els somnis!!

de secà ha dit...

I ha coses que et marquen al llarg de la vida, aquesta serie va ser una d'elles. Ara la torno a veure en els videos adjunts i sembla que fos ahir que la mirava per la tele; si faig comptes m'espanto de com passa el temps........sóc un nen atrapat en un cos adult, ui, això també em recorda a una peli, jejeje

maria ha dit...

La melàngia és simptoma de fernos grans. Sí. I prou. La resta depen de com t'ho prenguis. No hi ha futur sense passat. Hi estic d'acord.
Ara, parlant dels dibuixos, sí que van marcar una època. A mi m'encantava el del cabell lila. Ja veus, em semblava guapu un dibuix. Per flipar. I sobre les fotocòpies, bé, jo recordo unes de BOLA DE DRAC... X

Terra ha dit...

Ens hauries d'haver vist davant l'ordinador cantant "Aneeem-la a buscar, la booola del drac!" :D
De fotocòpies també recordo unes X, amb el Goku dient "allarga't bastó" jajaj
El passat forma part de nosaltres ens agradi o no, el passat ha modelat el present. Estic d'acord amb el que dius.
Sí que ens fem grans, però que anem cap avall...encara no home, encara no!

Bego ha dit...

me encanta, una de las mejores series japonesas que se ha hecho, aun la veo en Cuatro :-)

simón ha dit...

Hahaha, una sèrie mítica, sense cap dubte. Al començament era més humorística, i poc a poc va anar canviant a ser més seriosa i el que els crítics anomenarien "bélica".

Vaig arribar fins al final de Dragonball Z. GT ja no la vaig veure. Penso que es van passar una mica amb les re-reposicions (si no la van posar 8 vegades seguides, no la van posar cap), però cada cop que la donaven la veia. Al final gairebé sabies tú el que deien.

Menció especial a un friki que precissament aquest dissabte, a l'Hijos de Caín de Poblenou, de festa, duia una samarreta de Dragonball Z.