La Cerdanya! Quins bonics pobles, valls...i Muntanyes! Vam fer vía cap al bonic poble de Lles, i d'allà uns quilòmetres més amunt cap al Refugi i estació d'esquí de fons de Cap del Rec (Estava tancat!), ens vam disfrassar adequadament, vam ganyipar algo i som-hi!La primera parada fou el refugi del Pradell (refugi tancat i espartà), vam arribar trepitjant un bonic camí dins el bosc que a parts estava ben gelat i d'altres amb neu, no cal dir que a les parts gelades era necessari anar amb mil ulls, relliscava que no vegis!
Del Pradell ja s'albirava al fons la muntanyota que teníem com a objectiu, La Tossa Plana de LLes (2916 m.), segon gegant de la Cerdanya no usurpada i tercer de la Cerdanya al complet.
Seguírem un camí entre boscs i clars nevats amb gruixos que anaven desde la enfaridaneta fins a zones on ens enfonsavem fins als genolls, ens vam calçar les raquetes, però entre problemes tècnics i que al cap de poca estona venia un "repetxo" bastant pronunciat van durar poc als nostres peus (algún día ja les utilitzarem com cal...)
A partir d'allà començà l'ascensió forta i llaaaarga, era un mant blanc salpicat d'alguna zona rocosa que a mi particularment s'em va fer una mica pesat de pujar, massa monotonía, menys mal que les vistes eren inmenses amb el Cadí a darrere nostre mostrant la seva bella i abrupta cara nord.
Cap amunt, cap amunt!!! Al final, darrere un grapat de roques, arribàrem al gran i ample cim de la Tossa, amb el seu fanal i les vistes Im-Pre-Si-O-Nants!!!! Quina passada! Amb el día radiant que feia s'albiraven muntanyes i més muntanyes, Andorra, zones d'Aigüestortes i Aneto, Cadí, el Pedraforca treient el cap....Magnífic!
Un cop al cim, i fetes les fotos de rigor, vam començar a devorar els respectius entrepans a reser del vent que començà a bufar fort.
I entrà la nyonya....nyony...ZZZZzzzzZZZzzzzZZZZ....
....Quina mig diadeta més bona a les alçades!
Només quedava baixar els mil metres de desnivell, primer a grans passes, corrents i fent el ganso pel bast mantell blanc, desprès perdent la pista al bosc entre arbres de retorçades formes i blocs de pedres, arribant al gelat estany de l'Orri pel xivarri d'un grup de nenets i per últim enllaçant les pistes d'esquí de fons per arribar al refugi contents i satisfets!
Però quedava el descans del guerrer...., la birra, banderilles i patatones van fer el fet en un agradable bar de Lles, amb llar de foc inclosa i extraodinària companyia i conversació, collonut!
Reportatge Fotogràfic
Reportatge fotogràfic de secà
La visió de secà
SaluT i Muntanya!
