M'agradaría tenir l'experiència i saviesa d'una persona de 80 anys per saber relativitzar els meus problemes als 33...
No es possible, però que bé que aniría, tinc la lleugera sospita que molts dels problemes que s'hem amunteguen al cap quan sigui vell em semblaran una fotesa...
VULL SABER-HO ARA! COM HO FAIG!!!???
OH SHIT!!!
4 Comentaris:
Well, just you want teletransportarted to the future! Now, I do not know if once you have 80 years old can turned back... jejeje ;p
Parlant-ne amb la gent.
A mi en el seu moment m'ha funcionat força, perquè veus opinions i formes d'encarar els problemes diferents als que se t'ocorren a tu, i poc a poc vas veient que allò que et preocupa no és tan trascendental o irresoluble com creies.
Compartir punts de vista va molt bé, i no nomès amb amics, sinó també amb algun conegut amb qui tinguis confiança però que potser no sigui "amic amic".
Alhora, quan ells t'expliquen les seves coses, tú exposes el teu parer i ells també veuen que potser no són tan raros, que el que els preocupa no és tan greu o que la solució és relativament senzilla, i comença per canviar l'enfocament.
Els veritables problemes ens els fem nosaltres mateixos solets, i ens els fiquem al cap i allà hi fem una bola cada cop més gran. Quan ho expliquem a uns altres, aquesta bola surt, va rodant i va deixant trocets de problema escampats pel terra, fins a desfer-se completament. (Se m'ha anat una mica l'olla en aquest paràgraf, però la essència del que vull dir és correcta).
Escrivir-ho en una llibreta personal també pot funcionar, perquè és un mecanisme de "treure" els problemes. Un cop tanques la llibreta, el problema o preocupació queda allà, guardadeta fins una altra ocasió.
Són les dues vies més... realistes que se m'ocorren, atès que encara no existeix la màquina d'envellir i rejuvenir
:P
hi, good site very much appreciatted
Publica un comentari a l'entrada