Tres Pics

Ja arriba, ja està aquí la neu!!! Ostres tú! Quina sorpresa més agradable ens vam emportar fa un parell de setmanetes, sabíem que ens trobaríem neu, però el que ens vam trobar va ser una passada!
Us explico, vam anar al Ripollès, concretament a la zona d' Ulldeter, on vam pendre la sortida a la estació d'esquí de Vallter 2000, el nostre objectiu? El pic de Roc Colom (2505 m.) i el Costabona (2467 m.). Només pujar uns metres pel caminoi ja vam trobar clapetes de neu que a mesura que anàvem guanyant alçada es transformaren en extensions del element blanc per aquí i per allà, fabulós!

Al darrere nostre els grans monstres de Bastiments i Grà de Fajol observaven la nostra ràpida ascensió fins arribar als plans nevats de la Coma i de la Coma ermada, esplèndid passeig molt planer per gaüdir a tope del camí i paisatge nevat.

Tot seguit trobàrem el camí que ascendia al pic de Roc Colom, el volíem evitar voltejant-lo per coronar-lo més tard, a la volta, però en pendre aquesta decisió ens vam fer un liu i sense saber-ho vam anar a petar a un altre pic que no estava en els nostres plans, el pic de La Mort de l' Escolà (2463 m.), perfecte doncs! Faríem tres pics en compte de dos! :-)
Un cop en aquest pic de nom tan curiós és veia perfectament el traç que havíem de seguir el qual formava un vèrtex triangular entre el Pic de l'Escolà Mort, el Roc Colom i el Costabona amb la Coma del Tec al mig.

Vam encaminar-nos al nostre segon destí i en un tres i no res ja hi érem gaudint de les vistes i de la bonica parafernàlia de cim (una figura d'un colom i una caseta de metall ben bufona)

No calia perdre temps i vam enfilar l'últim tram cap al Costabona, una carena amplíssima fuetejada per un fort vent gelat, i allí, travessant una collada un grup d' isards corrien camp a través recorrent en segons distàncies tremendes, quins trossos d'animals! M'encanten!

Avans d'arribar al nostre últim destí del dia vam passar per uns postes clavats al bell mig del Coll de Pal, són les fites que indiquen per on passa el meridià de París, que va servir per determinar la longitud del metre cap allà el 1799.

I per fí, després d'una última feixuga pujada vam coronar el Costabona, últim pic del nostre periple, un pic plè de creus i amb vistes impressionants, desde el Canigó passant per les valls de la Catalunya nord, fins a Ulldeter...., fantàstic!

Allí dalt ens vam donar a la bota de vi que era el que tocava mentre endrapàvem el merescut entrepà, collonut!

La tornada la vam fer baixant per la coma del Tec per desprès entomar el mateix camí que el d'anada, bè i casi ens perdem! No vegis com desorienta a vegades el veure tot blanc, ens anàvem cap a les valls franceses de pet! però vist a temps i reculant uns metres seguirem el bon camí de retorn a Vallter.

Per últim comentar els perills de la neu i el sol complementats, vaig arribar a casa vermell com un tomàquet i amb uns ulls injectats en sang que em van durar un parell de dies ben bons, jaja! (Pròximes compres crema solar i ulleres de sol!)

El suport logístic d'aquesta caminada la devem a la gran troballa i magnífica web anomenada Senderisme i Teca, allà trobareu l' esplèndida ressenya! (Nosaltres vam fer alguna variació com veureu...jeje)

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!