Mm 08

Una altre Mm al sac! S'ha convertit en una prova ineludible pel nostre petit grup de muntanyencs, aquest any vam baixar 2 hores o més l'anterior marca (entre les 17h i les 19h.), estem satisfets!
Duresa, alegría, motivació, ràbia, patiment i emoció, són alguns dels adjectius que em venen al coco pensant en les 19h que vaig estar avançant vers el meu objectiu, 19h que les vaig passar gairabé totes amb uns companys excepcionals, quina sort que tinc!

Al arribar em vaig emocionar, no em fà vergonya dir-ho, feia uns dies dubtava de la meva participació per uns problemes a la cama esquerre, i allà em veia, de nou assolint l'éxit i rebaixant la marca, tot el patiment havia valgut la pena, ho havia aconseguit de nou.

No erem 3 a la Mm d'aquest any, erem un equip molt més gran..., tres gaudint i patint, un fent el paper de papa a les mil maravelles, l'altre trucant desde terres de Lleida donant ánims i la meva nena que a nivell particular em va ajudar moltíssim...

L' éxit és de tots!

Si premeu sobre la imatge anireu a la pàgina de la Mm 08 on ja hi han resultats provisionals i fotos...

Una abraçada companys, fins la propera, això s'ha de viure!

SaluT i Muntanya!

Crónica de la Mm

Si senyor! A la tercera va la vençuda! Els companys i jo arribarem a la meta de Montserrat a les 21 hores clavades desde la sortida de Collformic, esgotats pero contents que t'hi cagues.

Cosetes:

-L' oratge va ser formidable durant tota la prova, cosa que vaig pagar amb l'arrivada del día, un sol implacable em cremà l'energía implacablement, tambè culpa meva per una mala hidratació, em venien pajaras tu! Lliçó apresa!

-Una espesa capa de pols degut a la sequera i aixecada per tot l'amalgama de peus feia en molts moments irrespirable l'ambient, i jo que sóc al·lèrgic a la pols...., els pulmons s'em tancaven!

-En un moment de la prova un persistent dolor a la part inferior de l'esquena em començà a tocar la pera, arribats a Camí Moliner li vaig demanar consell a una guapota i simpàtica infermera, la cual ràpida com un llàmpec em va començar a tocar...el cul! Que no noia, que es una mica més a dalt...jeje :-), em va donar una pomada que realment em va anar de perles mentres ens deia que erem uns herois!..., tot i saber que res més lluny de la realitat, qualsevol palmadeta a l'esquena sap a glòria tu!

-I bè, el dolor i la pajara em tornà en el pitjor moment, en la pujada a Montserrat, sort que el company que anava més fresc m'acompanyà aquella mala estona! L'altre company va fer bè de fer vía cap a dalt, tenía un greu problema al peu que més valía no parar-se gaire, i així, jo fent l'acordió hi ha batzegades d'orgull vaig arribar a la meta amb un somriure d'orella a orella.


En definitiva, la meva meta era arrivar i fet està! Però va saber greu la baixada de ritme de la segona part de la prova, per tots els problemes que he comentat i d'altres, això si, m'ho vaig passar formidable caminant amb els meus companys i espero que és repeteixi en moltes altres ocasions!

PD: Honors al mestre kel que ens el vam trobar a la sortida casi de casualitat, vaig coneixer el seu company de pis, van sortir 20 minuts avans que nosaltres, els vam atrapar als primers avituallaments però desprès és van evaporar per marcar un temps final de: 17:45 minuts!
Feliçitats tiu!
I tambè honors al col·lega del Luis, que sempre ens el trobem, que aquesta vegada estava mig xunguet, pero tot i així a partir de Sant Llorenç Savall va desaparèixer i que soposem que haurà arribat amb un bon temps.
Honors a tota la gent que fà aquesta prova, companys/es cal estar boig!
I honors a la gent que manté la flama encesa dels orígens d'aquesta prova, no hi ha futur sense passat.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Molins de Rei-Montcada (GR-92)

Aquest Diumenge passat el company i jo ferem l'última excursioneta preparatoria per la MM, el trajecte consistí en anar de Molins de Rei fins a Montcada tot seguint el GR-92 (Mediterrani), travessant la propera i bella Serra de Collserola.
El trajecte d'uns 30 km l'assolirem en unes 6 hores sense gaires entrebancs, només l'empipadora xafogor i algun que altre dubte sobre la direcció a pendre ens entretingueren.
Aquí teniu les etapes de tot el GR-92 ressenyades.

Aquesta vegada no hi han fotus perquè em vaig deixar la càmera a casa pero us incloc una de ben curiosa feta al hivern del 2006 a la mateixa zona, on si es mira bè és veu un ull observant l'objectiu...Ah! per cert! Gràcies pel llibre company, el llegiré amb molt de gust!

SaluT i Muntanya! Ens veiem a la Matagalls nois!

Ciclisme i breu apunt de muntanya quinzenal ;)

Hola gent! Jo flipo amb el que està passant any rere any amb el tema del ciclisme, una disciplina esportiva que a mi m'agrada molt, principalment el Tour de França, però...que cony passa amb el dopping? es una moda, una forma de protesta o sencillament heu caigut en el món de la droga com qualsevol fill de la mina o barris equivalents....?

Doncs no! La meva opinió és que us collen massa desde dalt (equips, directius, federació, etc..) La Pasta, La Pasta!!! i alguns de vosaltres opteu per la via ràpida! Xutes de sang supervitaminada i de químics inflacames, vosaltres no sou els principals culpables, però sou els que sortiu més mal parats! No ho feu més! que no passi que desprès de fer 3000 quilòmetres a tota metxa (i l'entrenament inhumà previ per aguantar-ho), una etapa us sentiu presionats i us xuteu les venes a tutiplen i us vingui un senyor gras, calvo, ric i amb un bon puro a la boca dient...."Fot el camp de la meva carrera, no vull yonkis aprop meu, que tú no ets un esportista!...."
I vostè si que ho és? senyor calvo, ric, gras i amb puro en boca..., vosté es considera esportista i/o qualificat per desqualificar els corredors?
Vinga som-hi! Ara mateix el vull veure pujar un port de 1ª en 15 minuts! Ep!EP!EP!!!!

Vull que tornin els herois! (tambè els de la tele, pero no parlo d'ells!) Vull els Perico Delgado, Roche, Fignon, Indurain, Rominger, Zulle, Escartín i tota aquesta colla de supermans amb els que jo flipava, gaudía i m'esforçava amb ells suant cada pedalejada pujant els Tourmalet i l'Alp d'Huez assegut al sofà d'un estiu qualsevol i emocionant-me amb les seves derrotes i victòries.
Els que esteu lluitant ara mateix al Tour tambè sou herois, que cap neci us faci dubtar, perquè només vol amagar la seva enveja malsana.

I bè, aquest cap de setmana tocava muntanya, i el company, jo, i un nou participant amic i bona gent vam fer una preparatòria de la MM (que s'apropa a marxes forçades la kbrona).
Per anar ràpid diré que vam fer Sant Celoni-Canet, 37km amb calor, suor, i una bota de vi que ens va acompanyar les 6 hores que vàrem trigar en assolir l'objectiu, les demés hores del día dedicades a omplir la panxa, la platja, les cervesetes al xiringitu, algun porret i la bona companyia tot amenitzat amb havaneres i un mòbil mp3 atronante de vecinos!
(Ressenya de la ruta trobada durant el camí)

Reportatge Fotogràfic

Apa! SaluT! Mar! i Muntaya! I Visca el Ciclisme!